Batec, al Maldà, és la història de les dones d’una família. La besàvia, l’àvia, la mare, la filla. Quatre generacions que acaben convivint en una cuina malgrat els possibles problemes existencials… perquè la besàvia és morta, i les seves cendres són en una urna.
«Vamos todas a estar bien… cuando a una le da por caer, la otra ya la levanta»
Batec a El Maldà, una obra sobre quatre generacions de dones de la mateixa família
Quatre generacions de dones que són el fil que uneix tota una família, una història, unes tradicions. Els records passen d’una a l’altra.
«¿No me digas que no sabes de destinos? ¡Yo sé que tú sabes!»
Són quatre dones de temps molt diferents que, en moltes coses, viuen el mateix. Les quatre tenen ganes de gaudir de les seves vides.
«En esta cocina no hay nada.»
La cuina, el centre de la casa, el cor de la casa… el cor de les vides de les quatre dones. Un lloc on cada cosa té un lloc… i cada dona té un lloc per a cada cosa, que no sempre coincideix amb el lloc que han pensat les altres. Com una coreografia, veiem com cada generació va movent els objectes per col·locar-los en el lloc correcte.
«¿Hay algun cuchillo en esta casa que corte?»
Les quatre generacions es passen informació. De la besàvia a l’àvia, de l’àvia a la mare… i sembla que la filla ha de buscar informació en la besàvia i l’àvia perquè la mare ha tallat el fil. Ho sembla. Perquè aquest fil, que passa de dona a dona, dins les famílies, no es trenca.
«Yo ya sé que hay cosas que no entienden de prisas… como tus patatas, por ejemplo.»
Boníssimes interpretacions i una acurada posada en escena
Candela Díaz Sanz, Gracia Fernández interpreten les quatre generacions. Davant nostre, amb un petit canvi d’accessoris, molt petit… i una gran interpretació gestual i de veu, ens fan aparèixer les quatre dones de la mateixa família. Unes interpretacions molt bones que ens fan riure, a estones, que ens fan entendrir, que ens emocionen.
L’escenografia, una cuina, amb una taula al mig. El centre de la casa, el centre de la vida. La il·luminació ens evoca una casa antiga, una il·luminació groguenca, gens enlluernadora que, en algun moment, s’atenua per donar força a l’acció que passa davant nostre.
La direcció de Marc Vilavella ha sabut trobar el punt d’equilibri sobre el text de Georgina Castillo. En podria haver sortit un muntatge lacrimogen, o una comèdia esbojarrada… i ha sortit un text que barreja comicitat quotidiana amb molta estimació.
Música en directe que surten del text i el fan volar
Al fons, Antonio Zarco interpreta la música del muntatge amb la seva guitarra. En directe. Tot en directe. La música no és una gravació. El públic valora i agraeix la música en directe. Una música que és viva, que es mou amb l’obra, que es trena amb el text.
I, per rematar l’espectacle, les cançons: també en directe. Unes cançons fetes a partir del text. Unes cançons que surten del text i el fan volar. Tots els personatges canten cançons i ho fan sense perdre el personatge, cadascú amb la seva veu, amb el seu gest, amb el seu cos.
«Al buen tiempo, no hay pan duro.»
Batec, al Maldà, és una bona opció per gaudir d’un teatre de proximitat en tots els aspectes. No és només que el teatre sigui petit i tenim els actors a tocar… és que el text també se’ns fa molt proper. I les interpretacions fan que ens sentim identificats amb les quatre generacions de dones que tenim al davant. Un muntatge que ens recorda que som el que som perquè tenim un passat, una història familiar. I que no hem de perdre-ho.
- El millor de l’obra: les interpretacions i el text.
- El pitjor de l’obra: de vegades, la música passa per sobre alguna de les cançons… i és una llàstima perdre una sola frase del text!
— COMPRAR ENTRADES —
