Austràlia, una història basada en fets reals, es va estrenar l’any passat a la Sala Flyhard i va ser tant l’èxit que ens ofereix una segona oportunitat per a totes les amants del teatre que no la vam poder veure. Ara l’escenari on es pot veure és a l’Espai Texas, sala que va reobrir les portes al públic el 27 d’octubre presentant-se com a espai que reuneix en una mateixa localització dues sales de cinema, un teatre i un bar. Des del cor del barri de Gràcia, l’Espai Texas, ens obre les portes amb l’obra de teatre Austràlia.
La història d’Austràlia, obra de teatre d’Israel Solà
Israel Solà, autor i director d’Austràlia, ens ofereix una història actual però poc exposada al nostre dia a dia. No em refereixo a la internacionalitat que viuen avui en dia les famílies o com és de difícil mantenir fresca una relació a distància, sigui amorosa, d’amistat o familiar. Si no com és de difícil per algunes parelles quedar-se embarassades i com la ciència evoluciona per ajudar a complir el màxim de somnis possibles.
Durant el llarg de l’obra s’exposen temes i situacions que ens podem trobar qualsevol de nosaltres i crec que això és el que fa aquesta obra bonica.
Retrobament de tres germanes a Austràlia
Ens mostren tres personatges d’una mateixa família, tres germanes, cadascuna amb un perfil ben definit i brillantment interpretat per Ester Cort, Meritxell Huertas i Carme Poll. Tres dones amb vides diferents, però tot i les seves diferències, tot i que a vegades no ho parlin tot, estan allà, l’una per l’altra. Brian Lehane em va fer creure que es representava a ell mateix, el veies tant perdut en els moments català-anglès que dius “real como la vida misma”.
La recomano a qui vulgui passar una estona maca, qui hagi anat a Austràlia, qui tingui germanes, familiars que viuen lluny, una família on es parla diferents idiomes, qui hagi passat per dificultats per quedar-se embarassada, sempre que s’estigui preparada per reviure moments, i qui tingui ganes de passar una bona estona, ja que no ens podem oblidar dels moments còmics per part de Meritxell Huertas i Brian Lehane.
- El que més m’ha agradat: la naturalitat amb què parlen temes difícils i com el text juga amb l’anglès-català d’una forma amena i comprensible per a tothom.
- El que menys m’ha agradat: em va faltar quelcom més com a escenografia.
— COMPRAR ENTRADES —
