Consulta la cartelera de teatro de Barcelona
L’Aquitània recupera Angle mort, un espectacle que ja s’havia estrenat a la Sala Versus. El format és diferent, pel tipus d’escenari, però l’obra continua sent d’actualitat absoluta.
L’Andreu, cap d’una start-up, ha d’acomiadar un dels seus tres treballadors: en Carles, la Bea, la Diana. Els fa passar d’un en un en al seu despatx per fer-los una oferta. Fins aquí, l’argument sembla un argument més sobre el món de l’empresa. Però el muntatge de Sergi Belbel i Roc Esquius li dona la volta.
“No és una cosa fàcil, però s’ha de fer.”
Angle mort torna a Barcelona: al Aquitània Teatre
L’escenari està dividit en dues parts: el despatx de l’Andreu i una sala d’espera al davant del despatx. Mentre l’Andreu parla amb algun dels seus col·laboradors, el seu despatx s’il·lumina de blanc i la sala d’espera s’il·lumina en blau… però aquest no és l’únic tret diferenciador.
“Un bon capità fa el que sigui per salvar el vaixell i no la tripulació.”
El text de Sergi Belbel i Roc Esquius, sota la direcció de Lluís Elías, va una mica més enllà. Perquè mentre podem sentir tot el que passa dins del despatx… veiem el que passa a la sala, però no en sentim ni un mot. Una part de l’escenari és sonora, l’altra és muda. Però a les dues bandes hi passen coses. L’Andreu tira pel dret sense veure el que passa a la saleta. Creu que ho té tot controlat però no ha vist el que li ve a sobre… talment com quan creiem que ho veiem tot, però hi ha un angle mort que se’ns escapa.
“Una bona capitana fa el que sigui per salvar la tripulació i no el vaixell.”
El segon acte és el yang del primer acte. I el que comença semblant repetitiu… acaba agafant embranzida, com una allau que va baixant, cada cop amb més velocitat, arrasant-ho tot.
Bones interpretacions
El muntatge està interpretat amb molta solvència per Berta Bahr, Ramon Godino, Antonio del Valle, Rafaela Rivas. Cadascú en el seu paper. La tècnica manipuladora, el cap prepotent que vol semblar amic de tothom, el comptable tímid, la noia eficient que ben bé no sabem què fa. Tots amb les seves qualitats i les seves misèries. El muntatge dona peu a interpretacions exagerades. El text i el muntatge no ho necessiten gens ni mica.
En aquest muntatge, el joc el dona l’escenografia, la il·luminació, i la divisió entre sonor i mut. Un bon joc escènic que dona molta corda al text.
El text, una comèdia agra, és àgil, tot i que abusa de les frases a mig dir que es mal interpreten i de bromes recurrents. Tot i això, és un text divertit, que planteja situacions surrealistes, i que es veu molt potenciat en el muntatge.
“La vida és com una sardana, el més important és ballar plegats.”
Angle Mort, a l’Aquitània, és una bona ocasió per tornar a gaudir d’un muntatge on el text, la il·luminació i l’escenografia han d’anar de la mà perquè tot tingui sentit. Divertit i agra, ens fa passar una bona estona.
- El millor de l’obra: el muntatge escenogràfic. La zona sonora i la zona muda: genial!
- El pitjor del l’obra: l’histrionisme de moltes de les escenes. Una direcció més continguda faria que el muntatge fos igual (o més) divertit sense ser tan cridaner.
