[usr 4,5 img=”03.png”]
Sempre és un plaer veure Sara Baras ballar dalt de l’escenari. La qualitat dels seus espectacles com el que podeu veure ara al Tivoli, Alma, no deixa indiferent.
Alma és el nou espectacle de Sara Baras
Sara Baras és una bailaora, directora i coreògrafa de flamenc coneguda arreu del món. En el decurs de la seva dilatada trajectòria professional, de més de trenta anys, ha rebut nombrosos premis com el Premio Nacional de Danza 2003, la Medalla de Oro de Andalucia 2004, el Oliver Awards britànic 2020 i Artes 2020.
Com va dir en el discurs final del dia de l’estrena, els barcelonins i barcelonines sempre l’acullen amb els braços oberts i no és d’estranyar perquè la bailaora s’hi deixa la pell. És tanta la seva energia que no podem més que aplaudir-la. No només a ella, sinó també al magnífic grup de músics i ballarins/es que l’acompanyen.
A diferència del darrer espectacle de Sara Baras que vam poder veure al Tívoli el 2015, Voces, que feia un repàs dels diferents pals de flamenc amb un estil més pur, Alma és una fusió de flamenc i bolero. Un espectacle diferent en què el flamenc abraça el bolero per donar-li una altra dimensió.
No hace falta que te diga que es mi corazón flamenco el que tiene alma de bolero
Alma fusiona flamenc i boleros
Coneguts boleros com “Algo contigo”, “Contigo aprendí” o “Toda una vida” es transformen en diferents pals de flamenc com la buleria, la seguiriya, la rumba, la soleà, el garrotin … mantenint l’essència dels dos gèneres musicals per crear-ne un de nou. Diferent però més proper a tot tipus de públic, fins i tot d’aquell que no acostuma a veure flamenc.
Si bé la creadora d’aquest muntatge – i també directora i coreògrafa és Sara Baras – Alma és un espectacle grupal integrat per un esplèndid grup de ballarins i ballarines: Sara Baras, Chula García, Charo Pedraja, Daniel Saltares Cristina Aldon, Noèlia Vilches, Marta de Troya.
I també de músics: Keko Baldomero (director musical i guitarra), Andrés Martínez (guitarra), Rubio de Pruna i David de Jacoba (cante), Antón Suárez i Manuel Muñoz “El Pájaro’ (percussiò) i Diego Villegas (saxofon, harmònica i flauta).
Un espectacle grupal amb una vistosa posada en escena
El cante, el ball i la música d’Alma es complementa amb un intens joc de llums, a càrrec de Antonio Serrano i Chiqui Ruíz, que omple l’escenari de colors: blanc, negre, vermell, groc, blau, verd … Els potents focus il·luminen els diferents números, en solitari o en grup, centrant la nostra atenció.
La posada en escena de Peroni, Garriets i el vestuari de Luis F. Dos Santos, mereixen una menció especial i en certa manera ens recorden un cabaret. Al joc de llums s’uneix una cortina translúcida que separa la part anterior de l’escenari – on canten i ballen els artistes – de l’espai que ocupen els músics, que sovint canvien de lloc. Als sons de percussió característics del flamenc, se sumen instruments no tan habituals com l’harmònica, el saxo o la flauta travessera.
Així mateix, el vestuari s’allunya dels habituals faralaes i peinetas que són substituïts per elegants i sobris vestits llargs que combinen a la perfecció amb el negre dels vestits dels bailaores i que ressalten sota la llum dels focus. Tampoc hi falten els mantons de manila i alguns lluentons.
La combinació de l’energia de Sara Baras que ens meravella amb els seus potents zapateaos, l’interessant i ben resolta barreja de flamenc i boleros, la destresa de músics, cantants i grup de ball i la vistosa però elegant posada en escena, converteixen Alma en un espectacle digne de veure.
- El que més m’ha agradat: la fusió del flamenc i els boleros i els magnífics zapateaos de Sara Baras.
- El que menys m’ha agradat: que Sara Baras tardi tants anys en visitar Barcelona.
