Crítica: COBERTURA – Teatre Romea

Valoració: 8 sobre 10

A Cobertura en Bruno Oro i la Clara Segura fan parada al Teatre Romea, amb un homenatge als seus personatges de Vinagre.

Cobertura arriba al Teatre Romea amb Clara Segura i Bruno Oro

Roxana i Guillermo, actriu i director, es van conèixer fa deu anys, quan ell va filmar una pel·lícula per la que li van donar un Òscar. Però, després d’aquest èxit, les carreres de tots dos es van allunyar. Mentre ell no aconsegueix cap altre èxit, Roxana acumula feina i premis. I ara, deu anys després d’aquella pel·lícula “Quiero nadar en tus ojos”, se li fa un homenatge a en Guillermo.

Roxana i Guillermo són representants de dues maneres de pensar i de fer completament diferents. Ella és una addicta a les xarxes socials, gràcies a les que s’ha convertit en una icona feminista i ell intenta viure i sobreviure sense connexió… i sense massa èxit.

“Querés que salga ahí, al circo, y me venda ¿no?”

Bones interpretacions

Amb aquest argument de sortida, Bruno Oro i Clara Segura fan a Cobertura un desplegament espectacular de les seves capacitats d’interpretació i de mutació en multitud de personatges… i, entre tots ells, hi trobem en Geri i l’Àfrica, la Yeni i l’Eli, en Marçal Xuriguera… i, a més, hi trobem alguns personatges que ens recorden la Cayetana Guillen Cuervo, la Penélope Cruz…

L’obra aprofita per clavar el punyal en moments de l’actualitat.

“(el cine Arcadia)… Cine que después fue un casino, después una casa de apuestas…”

Gràcies a les xarxes socials han aparegut els influencers, i en Boris i la Nancy en són un bon exemple. També llança dards contra el llenguatge pretesament inclusiu, contra les dives amb fums, contra la dependència de les tecnologies, les noves productores de sèries i cine, que sembla que produeixin a l’engròs…

“Tanta sèrie… una de tiros… una de drogues… sembla un supermercat del cine!”

Una bona posada en escena

El muntatge és força àgil, i combina escenes gravades (que donen temps als actors a fer canvis de vestuari), amb les escenes en directe. A més, en el muntatge hi ha la col·laboració d’actors i periodistes que hi fan petits cameos.

Hi ha un molt bon disseny de vestuari i d’il·luminació. I la música de Bruno Oro és molt bona, però això no és cap secret. L’escenari gairebé buit, amb una pantalla al fons. No els cal res més per arrencar grans riallades entre la platea.

Cobertura és un espectacle molt divertit, ple de gags enginyosos i molt bones interpretacions. L’humor hi és present des del primer moment, fins i tot, mentre el públic entra a la sala.

“Yo me pregunto qué tendrá el celular que no tenga yo.”

Clara Segura ha debutat en la direcció i ho ha fet amb xarxa, amb en Bruno Oro. Entre els dos han fet la dramatúrgia i els ha sortit un espectacle força rodó.

Cobertura, al Romea, és un espectacle especialment dedicat als amants de Vinagre i els seus gags… i a tots aquells que volen riure a cor que vols del que passa a l’escenari, fins que acaben adonant-se de què també se’n riuen d’ells mateixos.