Crítica: Bombolles de paper – SAT (Teatre infantil)

[usr 2 img=”03.png”]

El diumenge és un dia familiar i festiu, i ens encanta anar al teatre amb els més petits de la casa. El SAT és sovint una molt bona opció, ja que ofereix programació adaptada a les diferents edats i acostumen a encertar-ho bastant!

En aquesta ocasió l’espectacle era Bombolles de paper, de la companyia Múcab Dans, especialistes a barrejar diferents tipus d’arts escèniques, amb un llenguatge molt visual i sensorial.

Bombolles de paper, una obra sobre un músic enamorat

A Bombolles de paper, la companyia Múcab Dans ens explica la història d’un músic enamorat de les bombolles i de les coses rodones, que intenta incansablement unir aquestes dues passions amb el so de la seva trompeta i busca la manera de fer bombolles amb aquest instrument, però no ho aconsegueix. Un dia arriba una fada màgica que l’ajudarà a fer realitat el seu somni.

Tota aquesta història tan onírica i fantàstica és massa conceptual pel públic al qual va dirigit. La història no s’entén si no n’has llegit abans l’argument i, tot i que és una posada en escena bonica i delicada, el ritme és massa lent i l’acció poc dinàmica; en definitiva, l’espectacle de 60 minuts es fa llarg pels nens d’entre 3 i 5 o 6 anys… i no és un espectacle per nens més grans.

Els dos intèrprets fan una bona feina, barrejant l’art del clown, la música, la dansa i les projeccions multimèdia, però a Bombolles de paper li falta molta força i ritme. Els minuts de dansa contemporània es fan llargs i lents i trobem a faltar més canvis i una mica més de claredat en l’explicació de la història, per tal que els nens sàpiguen què està passant.

• El que més m’ha agradat: el joc amb els globus que brillen en la foscor i el tros final on el públic es pot aixecar i ballar.
• El que menys: té un ritme massa lent i pocs canvis en escena.