El Teatre Aquitània ens porta Vivä, una comèdia esbojarrada i molt àcida que ens parla de l’esperit de supervivència, ens parla del que estem disposats a fer per conservar una bona feina… una feina.
Vivä, una comèdia molt divertida al Aquitània
Una dona sueca que viu a Barcelona té contractada una infermera per a què en tingui cura, la Glòria, i una dona de fer feines que s’encarrega de la casa, sense massa cultura, sense massa talent, sense massa sort a la vida, la Rita. Les despeses les paga el fill d’aquesta dona, des de Suècia. Un fill que només truca per telèfon i no ve mai a Barcelona.
Però un dia passa un fet que, per a les dues cuidadores és inesperat, però que no ho és gens a la vida real: la Vivä es mor. Un fet absolutament normal, previsible i molt probable, donada l’edat de Vivä. Però la Glòria, amb la complicitat de la Rita, es nega a acceptar aquest fet que, per a ella… per a elles…, representa la fi d’una feina molt bona, molt ben pagada. Una feina única que no trobaran mai més enlloc.
La Glòria planeja el que s’ha de fer i la Rita la segueix. Les dues fan que, de cara al món, la Vivä encara sigui ben viva, i elles continuen cobrant el seu sou per fer la feina de tenir-ne cura. Què podria sortir malament?
«Arrireros somos y en el camino nos encotraremos.»
Interpretaciones molt còmiques
La Mònica Pérez és la Glòria i la Meritxell Duró és la Rita. Les dues estan molt ficades en el seu paper. Unes dones exagerades, un pèl histriòniques, que ho dramatitzen tot i que de tot en fan una tragèdia.
En tres actes, veiem l’evolució de la relació entre les dues dones, que van començar a treballar que eren unes desconegudes i que ara són còmplices en una trama per salvar la seva feina, el seu futur.
En Pau Doz ha donat a cada personatge el seu toc diferencial: els gestos i les expressions de superioritat moral i social, de menyspreu envers la Rita, els ha donat a la Glòria (Mònica Pérez), mentre que els gestos, els moviments, l’entonació d’una dona sense educació, sense classe, sense criteri, sense massa intel·ligència… els ha deixat per a la Rita (Meritxell Duró).
Una posada en escena àgil i fluïda
L’escenari representa la casa de la Vivä, una casa que és tant casa de la Vivä com de la Glòria i la Rita. Una casa que canvia al mateix temps que les dues protagonistes també ho fan.
El pas del temps, i els canvis d’escenaris, es fan amb cortina oberta i un negre sobre l’escena, mentre sona música de tango. No cal res més. Això fa que la comèdia no perdi el ritme en cap moment.
La direcció de Pau Dolz ha sabut donar-li molta fluïdesa al text. Els diàlegs són ràpids, punyents. Les respostes són com punyalades.
Vivä, a l’Aquitania, és una comèdia que ens fa riure molt, perquè el text i les interpretacions estan molt ben lligats. Un muntatge que ens pregunta «i tu, què faries?». Perquè és molt divertit el que veiem damunt l’escenari… però el plantejament és molt dur. Si ens trobéssim en la situació de la Glòria i la Rita, nosaltres, què faríem?
- El millor de l’obra: el text i les interpretacions.
- El pitjor de l’obra: la direcció de personatges. En Pau Dolz ha donat un to massa histriònic, massa hiperbòlic, als seus personatges. L’exageració fa que el gest i la veu passin per damunt del text que, aleshores, no brilla tant i perd part de la seva acidesa vitriòlica.
