Fisterra és una obra de teatre que ens proposa acompanyar a dues dones en el seu road trip per Galícia, amb l’objectiu d’arribar a Finisterre. Però, ¿aquesta és l’única meta que tenen? La veritat és que el viatge és una simple excusa per deixar anar tot el que porten a dins i alliberar-se com a dones.
A Espectáculos BCN, t’explicarem per què has d’anar a la Sala Versus Glòries a veure aquesta comèdia amb la qual no podràs deixar de riure.
Fisterra, una ruta una mica entrebancada
Ens trobem a Pontevedra, a Galícia, concretament dins del taxi de la Paz, una dona mig gallega mig catalana que està bastant nerviosa per algun motiu aparent. El que ella no sap és que l’Antònia ja fa una estona que ha pujat al seient del darrere, disposada a que la taxista la porti fins a Finisterre (Fisterra en gallec).
L’Antònia vol arribar a la “fi de la terra” per llençar les cendres del seu difunt marit, o almenys això és el que ella explica. Però el viatge no va tan bé com hauria d’anar i les dues dones passen algunes hores juntes al cotxe condemnades a entendre’s sense tenir res a veure l’una amb l’altra. Però, això és el que elles creuen, perquè a mesura que avança l’obra s’adonen que tenen més punts en comú dels que elles realment creien.
Les dues desconegudes s’embarquen en un viatge amb l’objectiu de fugir de la societat que les oprimeix i amb l’esperança d’enterrar alguns dels seus secrets més inconfessables.
Fisterra posa sobre l’escenari una figura poc vista en l’àmbit teatral: la dona que passa dels 40 i que no encaixa en els cànons estètics socials. Aquestes dues dones REALS, que representen a més de la meitat de la societat, es neguen a mantenir-se invisibles davant del futur avorrit i poc fructífer que els espera.
Una comèdia per partir-se de riure
Des que les dues actrius entren a l’escenari, amb el seu ritme frenètic i les seves pauses exagerades, el públic s’enamora dels personatges i s’abandona a un estat de riure continu. Cadascun dels girs del guió està molt ben trobat per mantenir al públic atrapat en cada moment i l’energia de les actrius es contagia.
La Gemma Martínez i la Marta Tomasa fan un treball espectacular de comèdia, interpretant el text dirigir per Xènia Reguant i escrit per Ferran González. El públic se sent identificat i acaba rient, no tant pel que diuen els personatges, sinó perquè reconeix molts dels patrons que expliquen en la seva pròpia vida.
Una posada en escena original
La posada en escena és senzilla, ja que només hi ha un taxi, construït d’una manera molt original i que aporta dinamisme a l’obra. Les actrius aprofiten cadascun dels racons d’aquest taxi com si es tractés del típic cotxe de pallassos d’on surten desenes de persones. ¿Com un espai tan petit pot donar tantes possibilitats de moviment?
Les llums estan molt ben trobades i la música i sons acompanyen a les actrius en tot el que ens van explicant, perquè el públic es pugui posar en situació en cadascun dels escenaris que plantegen. Finalment, la pantalla de projecció que utilitzen és la que aporta la sensació de road movie, ja que allà apareixen el títol, els crèdits i altres dades típiques d’aquestes pel·lícules.
En definitiva, Fisterra és una comèdia molt divertida que parla sobre persones reals i amb la que tot el públic s’acaba sentint identificat. La recomano moltíssim si vols passar una bona estona i t’animo que hi vagis acompanyat/da de les dones de la teva vida. Aquesta peça estarà disponible a la Sala Versus Glòries fins al 8 de desembre. No te la perdis!
- El que més m’ha agradat: La gran interpretació en comèdia de les dues actrius Gemma Martínez i la Marta Tomasa.
- El que menys m’ha agradat: El teatre no estava ple i això resta energia al públic, encara que les actrius es van mantenir entregades fins al final.
