El Médico va ser un best-seller de finals dels anys 80. Un llibre que va batre rècords de vendes. La història de Rob Cole, el jove anglès que s’ho juga tot per anar a Isfahan i aprendre medicina del millor mestre del món, Avicena, mentre viu, en primera persona, els canvis convulsos socials i polítics del país.
El Médico, el musical arriba a Barcelona amb una molt bona adaptació del text
El muntatge de El Médico, el musical compta amb una molt bona composició musical que es barreja amb una bona adaptació del text. La dramatúrgia ha mantingut la línia principal del llibre, tot i que ha resumit molt l’aprenentatge de medicina a Isfahan.
El musical també compta amb bones coreografies que no es fan pesades en cap moment i tenen moments brillants (Ai, Didi). El cos de ball es desplega per tot l’escenari sense que hi hagi amuntegaments i tot es vegi fluïd.
Els protagonistes han estat molt ben triats: canten, ballen i interpreten. El nivell és alt i es manté al llarg de tot el muntatge. A més, encara que no ho veiem, hi ha un conjunt de músics rere l’escenari: la música és en directe. És un luxe que cal assaborir!!!
L’escenografia està molt ben pensada i permet passar d’escenari a escenari amb molta rapidesa i facilitat. No hi ha cap moment perdut. Tot s’encadena de forma àgil i plena de ritme.
Una bona adaptació del llibre de Noah Gordon
Si us va agradar el llibre, aneu a veure El Médico al teatre Apolo, perquè hi trobareu un muntatge que respecta l’argument del llibre, no el canvia ni fa adaptacions que el desvirtuen. Hi trobareu un musical que barreja els moments alegres amb moments plens de dramatisme. Hi trobareu balls i música al servei de l’argument, i no l’inrevés.
El Médico, al Teatre Apolo, és l’ocasió de veure un musical que ha donat la volta al món i que ara podem gaudir aquí. Un musical que ens fa venir ganes de tornar a llegir el llibre. Això és un regal.
- El millor de l’obra: l’adaptació, els balls, la música.
- El pitjor de l’obra: cal calibrar els micròfons perquè la música, de vegades, tapa les veus. I en els moments en què hi ha més de dos persones cantant alhora, les cançons no queden ben encaixes i el so queda brut.
