La Sala Fènix porta a escena La Terreta, una obra de València, en valencià. Una aposta per poder escoltar altres accents del català i no quedar-nos sempre amb el català oriental. Un bon moment per gaudir de la riquesa de la nostra llengua.
La Terreta és un muntatge interpretat i escrit per Anna Cerveró, sota la direcció de Genís Lama. Un muntatge que ens parla d’avui i ara… i d’ahir. De l’ahir que la societat, l’economia i la política estan destruint. «No parlarem de política.»
La Terreta, una obra que parla de València
La Terreta ens parla del Cabanyal, el barri mariner que lluitat per mantenir la seva identitat. El Cabanyal, el barri mariner que l’especulació immobiliària ha convertit en un reducte inaccessible, fins i tot, als veïns que hi han viscut sempre. La Terreta ens parla de la pèrdua dels elements que formen una cultura, una societat. De tot allò que es destrueix en favor… D’avançar?
I també ens parla de la llengua. I de la lluita que els valencians estan duent a terme per defensar-la, perquè no els la prenguin, perquè no acabi tancada en un soterrani, oblidada. La llengua i la cultura. La llengua, la cultura i les tradicions. La llengua, la cultura, les tradicions i el patrimoni.
La Terreta ens obre una finestra a la gent que vol ser valenciana de debò i no un decorat per a turistes.
Una bona direcció i bona interpretació
En un escenari negre, l’Anna Cerveró hi va creant diferents espais per parlar-nos de la València que van viure els seus avis, els seus pares, ella i la seva germana quan eren petites… un món del que en queden engrunes.
La direcció de Genís Lama dona molta empenta al text i li dona molt de ritme. La lluita cultural en format de ring de boxa és una bona trobada. Al final de cada combat, hi ha alguna cosa que queda KO.
Anna Cerveró és una font d’energia en escena. Salta, balla, recita, canta, interpreta diferents persones, ens fa un míting… ella sola porta el pes de l’obra i sap transmetre les ganes de lluita i, al mateix temps, la tristesa per tot allò que ja està KO, que ja serà difícil de recuperar… i l’esperança per tot allò que s’està recuperant, per tot allò que encara és viu.
La Terreta, a la Sala Fènix, és una molt bona ocasió per veure quin teatre es fa fora de Catalunya. Per escoltar altres accents que no són l’oriental i descobrir-ne la musicalitat, el vocabulari, la riquesa. Per veure que la lluita pel que som és a tot arreu. Qui perd els orígens, perd la identitat. La Terreta ens mostra que la identitat també depèn de nosaltres.
- El millor de l’obra: la interpretació i la posada en escena. Anna Cerveró està esplèndida i molt ben dirigida per Genís Lama.
- El pitjor de l’obra: el text toca massa temes i, al final, es dispersa.
— COMPRAR ENTRADES —
