La Rose s’asseu a l’escenari de la Villarroel per explicar-nos la seva vida mentre fa la shivà, una tradició funerària que va heretar de la seva família. La Rosa és una dona jueva que va néixer en un poble d’Ukraïna que ja no existeix. Un poble que estava enmig de camins, sense importància… però que, de tant en tant, patia els atacs de les nacions veïnes. La Rose va començar de petita a entendre que el món és cruel sense cap raó aparent.
Rose, una obra sobre la vida d’una dona amb inquietuds
La Rose era una noia amb inquietuds que tenia molt clar que no es quedaria al seu poble… per això, quan el seu germà li va dir d’anar a Varsòvia, no ho va dubtar. I aquesta va ser una de les primeres decisions que la va fer moure. Una decisió que va canviar la seva vida per sempre. De la ciutat de Varsòvia, al gueto… del gueto als camps de concentració… a Alemanya… a Israel… als Estats Units…
De mica en mica, la Rose ens explica tot el que ha viscut. No és cap heroïna, no ha fet actes que han canviat el món, no ha salvat la humanitat… ella forma part dels milions d’històries petites que són les baules de la Història més gran. La Rose és una d’aquelles persones que mai no sortirà als llibres, la seva vida no ha provocat cap canvi en el món… però la seva vida ha fet que el món rutlli.
La Rose ha intentat fer les coses bé. Ha pogut pujar una família. Té un fill que viu a Israel. Té néts. I la petita història que ella va començar té continuïtat… La Rose veu com aquesta història agafa rumbs inesperats. I continua sense entendre la violència gratuïta… la crueltat sense raó aparent…
La Rose fa la shivà per una nena que no coneix. Però, al capdavall, potser, també la fa per ella, per la seva família, per tots els que ha perdut en el camí, per tots aquells que van construir la història amb ella.
La Carme Sansa és la Rose
Un escenari molt senzill, amb un bagul allargat, una ampolla d’aigua… i la Carme Sansa. La Carme Sansa molt ben caracteritzada: una senyora gran, que ha arribat a un moment de la seva vida en què pot gaudir d’una certa pau. Una senyora que parla de forma pausada, que s’emociona amb els seus records (que són molts), que reviu les alegries… que s’aferra als moments feliços… La Rose ha viscut prou per haver superat guerres, purgues, morts… i ara vol sobreviure al món que es torna cruel.
Un text ben adaptat i dirigit
L’adaptació i direcció de Daniel Anglès fa que el text no sigui exagerat. En Daniel Anglès sap que la Carme Sansa és una actriu amb molt de talent i molta professionalitat… i la Carme Sansa sap que en Daniel Anglès és un bon director. És un binomi perfecte per treure profit del text. Un text que la Carme Sansa diu de forma suau, gairebé com si estiguéssim en una trobada, fent-nos confidències.
Rose, a la Villarroel, és un monòleg suau, però intens. Un monòleg que ens permet gaudir de la interpretació de la Carme Sansa. I sempre és un plaer retrobar la Carme Sansa als escenaris!
- El millor de l’obra: la interpretació de Carme Sansa.
- El pitjor de l’obra: el públic. Gent que no va apagar el mòbil, algú que s’adormia i roncava (si teniu son, no aneu al teatre!!!), gent que obria caramels… la platea va ser un xivarri continu que, malgrat tot, no va arribar a eclipsar la Carme Sansa.
— COMPRAR ENTRADES —
