La Badabadoc presenta Amor, mort, fjiord, un muntatge íntim que sembla petit, però que no ho és gens. És la història d’en Jakob, un noruec que és a prop de Calella de Palafrugell, a mitjanit. Un Mosso d’Esquadra ha aturat el cotxe, un Tesla, perquè en Jakob ha fet una petita infracció.
Amor, mort, fjiord, una obra que es mou entre Catalunya i Oslo
En Jakob, que ha conduït durant hores, nerviós, angoixat, intenta explicar al Mosso què hi fa allà, a aquelles hores, per què té pressa, per què ha d’arribar a Calella de Palafrugell.
En Jakob, amb un català que ha après de fa poc, però prou fluït, barrejat amb algunes paraules en noruec, i amb els nervis de la situació que està vivint, intenta explicar al Mosso què hi fa a aquelles hores.
«… ell també s’enyorava, sobretot, de la llum del Mediterrani»
El muntatge es mou en dos escenaris, Catalunya i Oslo. Un interval musical, un canvi de jersei… i som a Oslo. La història d’en Jakob és confusa, no segueix un fil argumental continu, fa salts en el temps, en l’espai… però tot això només fa que l’escoltem amb molt d’afecte. Ens provoca tendresa la seva manera de parlar del Marc, de les seves idees, de les seves conviccions, de la seva història d’amor.
«El Marc és el meu marit.»
El text de Rosa Molina és molt efectiu
El text de Rosa Molina és molt efectiu, molt ben redactat, i la seva direcció li dona una vida especial, li dona llum. Sense escarafalls, ni grans focs artificials, la Rosa Molina fa que el seu text ompli de llum l’escenari, de la mà de l’Òscar Ripollès (Jakob Janssen), i en Marco Sanfilippo (Marc, Mosso).
El text juga amb les paraules, amb els silencis amb molta mestria. Uns silencis que omplen tant com les paraules. Unes emocions que es veuen, que es toquen, que ens arriben, que ens entendreixen. El text és molt emotiu, la interpretació és molt emotiva… però en cap moment és lacrimogen ni exagerat. Tant la direcció com els intèrprets fan que el que veiem sigui real mentre són a escena.
«L’ecosistema abans que les persones!»
L’escenari d’Amor, mort, fjiord ens mostra una petita sala, molt nòrdica, en un costat i una pantalla amb un Tesla… una pantalla interactiva que permet que els actors surtin de l’escena per entrar en el paisatge nocturn de la Costa Brava.
«És que allà a les nits són completament negres… és com estar al mig del no res.»
Un bon disseny de vestuari, juntament amb els dos decorats, ens permet viatjar en el temps i en l’espai. La història del Jakob pot ser confusa, però la posada en escena no ho és gens. Una selecció de música noruega ens acompanya en els canvis.
«La llum del sud és tan intensa com ho deia ell.»
Amor, mort, fjiord, a la Badabadoc, és un muntatge petit, petit, que és gran, molt gran. Ple d’emoció, ple de tendresa. Un bon text amb bones interpretacions que ens commou.
«I si li explico la història de la cicatriu?»
- El millor de l’obra: el text i les interpretacions.
- El pitjor de l’obra: que estarà pocs dies en escena. Esperem que torni la propera temporada.
— COMPRAR ENTRADES —
