Cuatro noches sin luz és teatre íntim. Molt íntim. La Badabadoc presenta un espectacle de petit format, intimista, gairebé tancat en una closca de nou. Com si fos un conte de fades… però sense fades.
Cuatro noches sin luz, una obra de teatre íntim i de petit format
La Luciana i en Marcelo són una parella com moltes altres. Ell prepara un doctorat des de casa. Ella treballa fora de casa. Al vespre, quan ella torna, poden parlar de com els ha anat el dia. Però alguna cosa serà diferent. Durant quatre dies, la companyia de la llum deixarà sense llum tota la zona on viuen, a partir de les vuit del vespre. Els sopars seran amb llum d’espelmes, amb llumetes de guarniment… mig a fosques…
I en aquesta foscor, descobrim que la Luciana i en Marcelo també tenen la foscor ficada dins del cos, arran d’haver perdut un fill que no va arribar a néixer. Un embaràs que no va arribar a terme els va deixar una apagada a dins.
Durant els quatre dies, descobriran i descobrirem que la foscor que tenen a dins és cada cop més gran i ho acabarà impregnant tot. I que, un cop ha aparegut, ja no se n’anirà mai.
«¡Qué suerte! ¡Qué suerte, Lucianda! ¡Qué suerte!»
Un text de Lisandro Penelas que ens endinsa a la història a poc a poc
El text de Lisandro Penelas no és un text amb un dramatisme exagerat. Ens fica el drama a dins de mica en mica. Igual que la foscor que va ocupant l’escenari. Un escenari amb una escenografia que fa que el públic siguem a dins de casa de la Luciana i en Marcelo.
El menjar és real i l’olorem, veiem les ombres de les espelmes, de les llumetes… Unes persianes al fons fan la funció de pantalla. Entre dia i dia, una projecció plena de llum ens mostra el passat de la Luciana i en Marcelo, quan la llum ho inundava tot i no hi havia gens de foscor.
«Terminó el examen, metí todas las pruebas en el bolso… todo…»
La direcció d’Ana Scannapieco ha sabut donar el to íntim, el ritme suau, la tensió necessària i la sensació que el públic som una colla de tafaners que ens estem ficant a la vida d’una parella.
«No pasa nada… tranqui…»
Guada Cejas i Lucio Santilli, Luciana i Marcelo, ens mostres a dues persones que intenten que la foscor no se’ls mengi… però que saben que ja no hi haurà més llum.
Cuatro noches sin luz, a la Badabadoc, és el primer capítol de dos que ens parla de la parella, de les relacions, de tu i de mi… i ho fa de forma tendra, sense dramatitzar, sense exclamacions… la vida no és un culebrot sense interpretacions exagerades i histriòniques. La vida és una conversa amb alts i baixos, un sopar pel mig, una mica de vi…
- El millor de l’obra: les interpretacions, mesurades, naturals.
- El pitjor de l’obra: la naturalitat que vol donar la direcció fa que alguns diàlegs es diguin en veu tan fluixa, que es perden.
— COMPRAR ENTRADES —
