Arriba al Poliorama, Michael’s Legacy, un homenatge a Michael Jackson avalat pel Club de Fans de Michael Jackson a Espanya com el millor espectacle musical sobre El Rei del Pop.
Aquest espectacle en castellà estarà dues úniques setmanes i es podrà veure al teatre Poliorama fins al 26 de maig. Té una duració de 115 minuts i els nens i nenes menors de 3 anys, si no ocupen butaca, tenen entrada gratuïta. Tot i que és un espectacle recomanat a partir de 5 anys.
Michael’s Legacy al Poliorama de la mà de Jackson Dance Company
Jackson Dance Company són els que ens representaran en aquest espectacle els grans èxits de Michael Jackson com: Billie Jean, Smooth Criminal, Hewal the world, They don´t really came about us, Thriller, Moonwalk, Dad, You´re not alone, Rock with you, Man in the Mirror.
Els acompanyen dos cantants i quatre músics que no pararan de donar energia a l’espectacle, que anirà in crescendo a mesura que passen els minuts, ells són: teclista i director musical: Samuel Gil, baixista: Diego Barbera, guitarra: Javi Navarro i bateria: Víctor Llorens.
Ximo Fillol (Ximo MJ) com a Michael Jackson
Cal dir que Ximo Fillol aconsegueix la caracterització pràcticament a la perfecció, tot i que físicament no s’hi assembla, entre vestuaris i maquillatge pots veure en moments esporàdics El Rei del Pop. T’he interioritzat no únicament les coreografies sinó també les expressions i moviments facials a l’hora d’actuar.
Per altra banda, tot i que en la promoció de l’espectacle es diu que tot és en directe, he de posar-ho en dubte, i no en soc l’única, la veu del cantant estava molt baixa respecte a la música, però quan parlava se’l sentia perfectament, hi havia moments que no coincidia veu amb so, els cors a vegades els veies cantar i d’altres no… Ja em perdonareu sinó era així, però tot apuntava que s’estava fent playback i aquest desconcert em va treure molt de l’espectacle.
L’espectacle dedicat al Rei del Pop
És complicat brillar com ho feia en Michael Jackson i, tot i que la Jackson Dance Company en moments fa que t’emocionis, ballis, cantis o gaudeixes de la coreografia, és difícil no comparar o esperar la màgia que ell feia.
- El que més m’ha agradat: els músics en directe.
- El que menys m’ha agradat: com he comentat s’anuncia que tot és en directe i la confusió que et crea veure que alguna cosa no rutlla et fa sortir força de l’espectacle.
— COMPRAR ENTRADES —
