El Festival Life Victoria ens ha ofert un concert de Miranda Viotti i Gabriel Bianco en un espai diferent: el Mirador de la Torre Glòries. El dia no acompanyava gens: una tempesta molt forta s’havia instal·lat sobre la ciutat. La pluja havia convertit els carrers en rius.
El cel era de color gris plom i ens amenaçava amb més fred, més pluja, més tempestes… però, en canvi, dins del Mirador de la Torre Glòries, l’ambient era càlid i acollidor. Un contrast amb l’exterior que només una veu com la de Miranda Viotti i la guitarra de Gabriel Bianco podien aconseguir.
Miranda Viotti i Gabriel Bianco van oferir un concert preciós dins el Life Victòria
La veu de Marina Viotti és de vellut. És una veu que acarona i que abraça. Una veu que no només podem sentir, gairebé també la podem veure.
Gabriel Bianco és un gran intèrpret de la guitarra, brillant. Un intèrpret que aconsegueix que la música agafi forma i cos davant dels nostres ulls.
Marina Viotti i Gabriel Bianco interpreten com un equip molt ben avingut, que s’envia missatges contínuament, que s’ajuda, que s’agafa de la mà. Fan que sembli fàcil allò que és difícil.
Un concert dedicat a la música espanyola
Un concert dedicat a l’amor i a Espanya, a la música variada d’un país que els compositors d’altres països intentaven copsar, entendre i reinterpretar.
El concert va tenir la participació especial, i per sorpresa, de Serena Sáenz, que es va unir als dos intèrprets per cantar Historia de un amor.
El programa incloïa cançons de Fauré, Massenet i Satie… però també va fer un tomb per Antonio Machín i Manuel de Falla. La chanson des vieux amants, un cant a l’amor de Jacques Brel, va tancar el concert… el concert oficial. Perquè Marina Viotti i Gabriel Bianco ens van fer dues propines de Rossini.
Marina Viotti ens va demanar que l’acompanyéssim, bé cantant, bé picant de mans, en el primer bis que va fer, La Danza, de Rossini… però no vàrem gosar. No perquè ens fes vergonya, sinó perquè hauríem espatllat una interpretació plena de llum amb la nostra poca traça.
A fora, la pluja es va aturar… semblava que els núvols es trencaven, allà, lluny… a dins, tots portàvem el cor content i una sensació de benestar.
Com sempre, el Festival Life Victoria ens havia ofert un concert únic, irrepetible, càlid, acollidor. Un concert que transformava la foscor en llum.
— COMPRAR ENTRADES —
