El Life Victoria ha fet un encert (una altra vegada!) amb un recital ple de somnis, desitjos i contes de fades. La veu de Julie Fuchs i la interpretació al piano d’Alphonse Cemin han fet que el públic segueixi un viatge musical on les dones són protagonistes… i on els somnis són possibles.
Recital de Julie Fuchs i Alfhonse Cemin al Life Victoria
Julie Fuchs va encetar el programa amb unes cançons on les dones no segueixen els estàndards i trenquen tots els tòpics. Dones lluitadores i guerreres.
Més endavant, l’Alphonse Cemin va convertir el concert en aigua que flueix amb Ondine, de Maurice Ravel, amb una interpretació magistral on vàrem poder escoltar i també veure l’aigua i les onades..
La segona part va començar amb una interpretació plena de vida i de complicitat amb el públic de «Suis je gentille aussi… Obéissons quand leur voix appelle» de l’òpera Manon. Una interpretació on la Julie Fuchs va barrejar l’òpera i el cabaret, mentre cantava i jugava amb el públic. Un públic que va aplaudir-la amb fervor.
El concert el van tancar dues cançons contemporànies, ben oníriques, Last Midnight del musical Into the Woods, una peça de Stephen Sondheim… i una versió esplèndida de Both Sides Now, de Janis Joplin. Un final que ens va deixar un molt bon gust de boca.
Després dels aplaudiments encesos del públic, Julie Fuchs i Alphonse Cemin ens van regalar amb una cançó de propina... la darrera… i es van acomiadar després de deixar-nos amb el cap ple de somnis, de desitjos… i de contes de fades.
El Life Victòria sempre té una programació esplèndida. Els seus intèrprets sempre són d’un nivell altíssim. Julie Fuchs i Alphonse Cemin són una bona representació del que són intèrprets de qualitat, que donen el millor, que saben triar un repertori per a cada ocasió…
El Life Victoria, amb Julie Fuchs i Alphonse Cemin, ens ha fet un regal que no oblidarem mai.
