Tornar a la Flyhard sempre provoca un cert estat d’excitació perquè les seves propostes són originals, sovint arriscades, i han estat en moltes ocasions trampolí per peces petites que han acabat rodant per sales grans d’arreu de Catalunya; en definitiva, que ens encanta anar a la Sala Flyhard.
Aquest cop anunciaven Fake it. Fes-ho veure fins que et surti de Marta Aran i Pau Coya. És una obra que parla de l’èxit, dels límits que ens marquem o no per aconseguir-lo, de les relacions de parella, de l’educació en un món absolutament immers en les xarxes socials i pendent d’aquestes.
Índice
ToggleFake it, una història de Marta Aran i Pau Coya que es pot veure a la Flyhard
Fake it ens explica la història d’una família, un home (Sergio Matamala), una dona (Marta Bayarri) i una filla adolescent (Cloe Amores) amb un enorme talent per la dansa urbana que vol guanyar el concurs per ser la imatge d’una marca de roba.
Però, és ella, la nena de 14 anys, qui vol assolir aquesta fita o és el pare, fanàtic del hip hop i amb un somni frustrat? Aquí es comencen a desencadenar els conflictes i les preguntes existencials; com ser un bon pare, com educar en un món on tot es publica a Instagram, fins on arribem? La fama i la sobreexposició a les xarxes ronden l’escena en els 75 minuts que dura Fake it. Fes-ho veure fins que et surti.
Una bona posada en escena i aprofitament de l’espai
Ens meravella la capacitat de reinvenció i adaptació de les quatre parets de la Flyhard, tan petita i quines meravelles que s’hi fan! L’obra juga amb les projeccions, amb l’espai exterior a la sala, inclús converteix l’escena en un ring de boxa. Un deu per l’escenografia de l’obra i els jocs que fa.
Els tres actors ens han agradat moltíssim, són molt versemblants i, tot i que alguna de les situacions que planteja l’obra no és massa comú, te’ls creus i empatitzes amb ells.
Massa temes a tractar que es dilueixen
Només hi hem trobat un inconvenient, i és que, de tants temes que vol tractar, no acabes d’entendre quin és el missatge principal. S’hi barreja també el conflicte de la parella, que està a punt de divorciar-se, potser, si els temes centrals pretenien ser l’èxit i les xarxes, no calia barrejar-hi el conflicte de la parella; massa coses i es perd força en la conclusió final.
Així i tot, trobem que val molt la pena anar a veure Fake it. Fes-ho veure fins que et surti perquè rius, perquè ells tres fan una molt bona interpretació i perquè et remou i et fa pensar i reflexionar, un molt bon còctel per prendre en una sala de teatre.
- El que més m’ha agradat: El muntatge i els jocs d’escena
- El que menys: Massa temes i s’escapa l’essència
— COMPRAR ENTRADES —