El Teatre Goya torna a portar La Trena a la seva programació. La Trena és la història de tres dones, Smita, Giula i Sarah. Tres dones que viuen en tres llocs diferents (l’Índia, Sicília, el Quebec), que no es coneixen de res, que porten vides completament diferents… però que tenen en comú que totes tres són grans lluitadores. Les tres dones lluiten contra la tradició, sigui social, cultural, o ambdues, per canviar el seu món i el món de les persones que estimen.
La Trena, una obra de teatre sobre tres dones lluitadores
Smita lluita perquè la seva filla pugui estudiar. Aprendre a llegir i escriure farà que la seva filla no hagi de viure la mateixa vida a la qual estan condemnades les dones de la seva família, que pertanyen a la casta més baixa de l’Índia. Smita farà tot el que podrà, i més, per fer que la seva filla tingui les oportunitats que ella no ha tingut mai.
Giulia és una dona siciliana, envoltada de tradició, que es veu abocada a salvar el negoci familiar. Giulia trencarà els estereotips que l’encadenen per salvar l’empresa.
Karen, una advocada que, durant anys, ha lluitat per entrar en un món on les dones havien estat vetades. Un món on els taurons es mengen les preses fàcils. Ha trencat totes les barreres per arribar allà on és i ara haurà de trencar les barreres per triar la vida que realment vol.
Una narradora, una veu que no és en off, ens va enllaçant les històries… creant una trena subtil que acaba lligant el destí de les tres dones.
Una encertada posada en escena
Un escenari blanc amb tres portes i tres finestres, que també fa de pantalla per projectar imatges de cada país, segons l’acció passa a l’Índia, a Sicília o al Quebec. El canvi d’ubicació també es reforça amb música de cadascun de les nacionalitats de cada personatge.
Les tres intèrprets que fan tots els papers, amb canvis de vestuari ràpids i àgils. Només la narradora es manté sempre igual.
La Cristina Genebat, la Marta Marco i la Carlota Olcina interpreten, principalment, la Sarah, la Smita i la Giulia… a més d’altres papers secundaris que ajuden a fer que la trama avanci. La Clara Segura és la narradora.
La Trena, al Teatre Goya, és una bona adaptació d’un llibre, que la Cristina Genebat i la Marta Marco han traduït i han sabut portar a escena de forma àgil, i molt ben rodada. La direcció de Clara Segura li acaba de donar vida al text.
La Trena, al Teatre Goya, és teatre del bo. Del que fa pensar. Del que ens omple el cap de preguntes i ens permet obrir molts debats. Teatre amb bones interpretacions i una bona direcció. Teatre amb un bon text. La Trena és un d’aquells espectacles que el veuríeu 10 vegades i cada cop hi trobaríeu coses noves. És un muntatge ple de vida.
- El millor de l’obra: les interpretacions i el text.
- El pitjor de l’obra: la música com a suport del canvi d’ubicació. Amb les projeccions n’hi ha més que suficient. Els moments en italià… només la Giulia parla en italià, els altres personatges sempre parlen en català. Si totes parlessin la seva llengua, seria coherent. Només ho és la Giulia. Sembla superflu i li dona un aire de comèdia italiana al muntatge que no li escau gens.
— COMPRAR ENTRADES —
