Fins a finals de setmana, Lluís Homar ens presenta “El templo vacío” al Teatre Romea. Una única setmana per veure aquest espectacle produït per la Compañia Nacional de Teatro Clásico. Un espectacle en català i castellà de 65 minuts de durada on escoltarem uns quants textos místics d’una autora i diversos autors com Jacint Verdaguer.
El Templo Vacío de Lluís Homar, un espectacle poètic i filosòfic sobre la mística
A El Templo Vacío no ens hem d’esperar que veurem una obra de teatre, ja ben al principi Lluís Homar ens avisa “avui no interpretaré”. Així és com ens trobem en un espectacle-assaig d’aquest fenomen poètic i filosòfic universal com és la mística.
El significat del títol agafa sentit un cop comença l’espectacle. “El templo vacío”, una església, un escenari buit, un cos, l’ànima…
Espectacle protagonitzat per Lluís Homar
Al parlar de Lluís Homar no tenim cap dubte que és un dels millors actors que podem veure actualment sobre un escenari, però en aquest cas canvia el seu paper d’actor per un de mestre que ens convida a filosofar i inspeccionar dins nostre.
A l’escenari, Lluís Homar, es troba acompanyat d’un magnífic quartet vocal amb les meravelloses veus de Manon Chauvin, Gabriel Díaz, Pablo Acosta i Lluís Frígola relaxant-nos les oïdes amb música coral de J.S.Bach.
El text de El Templo Vacío
Com he comentat anteriorment “El templo vacío” no és una obra de teatre, no ens trobarem la típica història amb evolució de plantejament, nus i desenllaç. Més aviat és una exposició de diversos textos d’Ibn Arabi (Abenarabi de Murcia), Calderón de la Barca, Ramón Llull, Maestro Eckhart de Hochheim, Miguel de Molinos, San Juan de la Cruz, Santa Teresa de Jesús, Angelus Silesius i Jacint Verdaguer sobre un viatge interior per l’autoconeixença i per buidar-nos l’ànima de l’anomenat ego.
Tot i que es pretén desfer el significat de Déu per fer-lo més místic, és inevitable identificar un rerefons catòlic en la majoria dels textos, que pot arribar a ser feixuc. Tot i això, podem trobar-nos somrient en diverses ocasions durant la lectura de més d’un text.
Per anar a veure “El templo vacío” s’ha de ser conscient del tipus d’espectacle que és: es necessita la ment clara i oberta i és possible que després d’un dia intens no sigui la millor opció.
Al contrari, totes aquelles persones que gaudeixin de la filosofia els recomano que hi assisteixin. Reviuran aquells dies d’institut, universitat… on el/la mestra donava voltes per la classe amb el llibre a la mà citant autors i textos rebuscats que, quan els hi trobaves el sentit, et despertaven quelcom dins teu.
- El que més m’ha agradat: la sintonia dels textos amb la coral i l’estat de concertació, i a la vegada de relaxació, en què et porta l’espectacle.
- El que menys m’ha agradat: la falta d’explicació del tipus d’espectacle que ens espera.
— COMPRAR ENTRADES —
