Dins de la programació de la Sala Fènix podreu veure Parad de pararme fins a l’11 de febrer. Podreu assistir des de dimecres a diumenge, tots els dies a les 20:00 h. Atenció perquè el dia 26 hi ha funció gratuïta per a joves entre 14 i 18 anys i el 4 de febrer no hi haurà funció.
Un monòleg que ja ha passat per diferents escenaris, incloent-hi instituts, centres per a adolescents i el Teatre del Barrio de Madrid. Aquest espectacle que ha estat creat i programat a la Fènix anteriorment i ara es presenta amb una versió revisada.
Parad de pararme, una reflexió teatral sobre el racisme
La Sala Fenix i Periferia Cimarronas col·laboren en una programació #antiracista i és justament per encàrrec de SOS RACISME que la Companyia No es país para negres va crear aquest espectacle.
L’espectacle és una denúncia a les identificacions per perfil ètnic, una pràctica discriminatòria, racista, classista i il·legal que vulnera els drets fonamentals de les persones. No es país para negres va acceptar el repte amb l’objectiu de què a través del teatre hi hagi una transforació social.
Parad de pararme és un monòleg que et presenta diferents casos de persones d’ètnies diferents que han viscut aquesta injustícia, et presenta dades reals i amb una escenografia senzilla, bàsica i suficient Malcom McCarthy en té prou per exposar-te una realitat que també viu el nostre país.
Un espectacle que interpel·la al públic
Un espectacle de Silvia Albert Sopale i Carolina Torres Topaga i interpretat per Malcom McCarthy que et fa reflexionar i et fa testimoni d’un fet que molts de nosaltres tenim el privilegi de no viure.
En moments, interaccionant amb el públic, Malcom McCarthy et fa reflexionar. Preguntes que segurament mai t’has plantejat simplement pel color de pell en què vas néixer. Et dona l’opció de veure una realitat amagada per alguns i les eines adequades per poder fer aquest món una mica més just i igualitari per a tothom.
Parad de pararme és un espectacle que tota persona de pell blanca hauria de veure per ser conscients, almenys, d’un dels privilegis de naixement.
- El que més m’ha agradat: Com un professor podria estar fent amb els seus alumnes, aquesta obra ens mostra la realitat de moltes persones.
- El que menys m’ha agradat: l’obra està vinculada amb un moviment real del qual no se’n diu res. A la postfunció podria haver-hi algun tipus d’informació.
— COMPRAR ENTRADES —
