Crítica: Un vestit nou de l’emperador – Teatre Romea

Crítica: Un vestit nou de l'emperador - Teatre Romea

Cartellera de teatre per a nens i nenes a Barcelona

El Teatre Romea continua animant els matins dels diumenges amb la seva proposta d’espectacles familiars, inclosos dins del cicle ROMEA EN FAMÍLIA. Aquest cap de setmana hem gaudit del clàssic “Un vestit nou de l’emperador”, de la Companyia La Pera Llimonera.

Un vestit nou de l’emperador, un conte d’Andersen al Teatre Romea

El conte original va ser escrit per Hans Christian Andersen i publicat l’any 1837. El vestit nou de l’emperador ens l’han explicat a l’escola, els pares, les àvies, de moltes maneres diferents i amb diferents finals i interpretacions, però, el que no varia mai, és la moralina; el criteri d’un mateix és important, molt més que el que puguin dir els altres.

I en aquesta reafirmació de l’autoestima i dels valors propis de cadascú, La Pera Llimonera fa una versió esbojarrada, desordenada, diferent i, en molts moments, inclús conceptual i simbòlica, ja que els decorats es transformen i els personatges també.

L’espectacle Un vestit nou de l’emperador de La Pera Llimonera no és com la resta de representacions que hem vist d’aquest famosíssim conte.

Una bona proposta de teatre familiar a Barcelona

El Teatre Romea ha viscut un matí de caliu i de riures, entre els infants i les mares i pares, de bromes per a totes les edats i amb una obra dinàmica, fresca i alegre.

L’única pega que li hem trobat ha estat que, potser aquest afany d’originalitat i de simplificar, fa que els més petits es perdin en algun moment, “aquest qui és?, no era l’estafador?”, “no, ara fa de conseller, ara fa de venedor”. La recomanació del Romea és a partir de cinc anys, i ens sembla encertada, però cal un acompanyant adult per anar fent els aclariments.

Esperem que Un vestit nou de l’emperador de La Pera Llimonera pugui rodar molt pels teatres d’arreu i apropi el seu bon humor a les nenes i els nens de moltíssimes famílies. Aplaudim la iniciativa familiar del Romea que no deixa de sorprendre’ns.

  • El que més m’ha agradat: l’escenografia, tan simple però tan cuidada estèticament. Molt bonica.
  • El que menys: massa conceptual pels més menuts.

COMPRAR ENTRADES

Comparte este artículo
Facebook
Twitter

Suscríbete a nuestra newsletter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *