El Maldà ens porta El plaer de la tristesa, un muntatge que ens parla d’aquelles persones que escriuen la història i mai no surten als llibres. Persones que queden en l’anonimat i que després, si algun dia se’n parla, són «la gent», així, a l’engròs.
El plaer de la tristesa, una obra de teatre de persones que han construït la nostra història
La Ramona Via és una d’aquestes persones que ha construït la nostra història. Una noia que tenia 14 anys quan es va examinar per poder exercir d’infermera. Ho va fer a la Universitat de Barcelona, però ho va fer en castellà perquè…
«… el manual estava en castellà.»
La Ramona anava cada vespre a l’Acadèmia La Moderna on el seu mestre, el Sr. Corbera, els va dir que, per aprendre a escriure en català, s’ha d’escriure en català. I posa als seus alumnes, com a tasca, que escriguin un diari. La Ramona ho va fer, al principi, de mala gana… però, de mica en mica, amb passió.
I són aquests diaris, que ens expliquen el seu dia a dia al seu poble, durant l’any 1938 fins a l’acabament de la Guerra Civil, els que ens mostren un estol de persones que, a la seva manera, sense haver d’anar al front, es van convertir en herois i heroïnes de la nostra història. Són els maons sense els quals no seríem qui som: la Ramona, la Marta, llurs pares, l’Angelina, el Nuno, en Jaume, la llevadora, el Dr. Planes…
Cinta Moreno i Laura Roig són la Ramona… i la Marta, la mare, l’Angelina, en Jaume… amb fluïdesa, però sense deixar que perdem el fil en cap moment, van interpretant totes les persones amb qui la Ramona hi va compartir algun moment… un moment prou important per deixar-lo escrit al seu diari.
Una bona direcció i boníssimes interpretacions
L’adaptació i direcció d’Arnau Puig fa que l’obra sembli senzilla, però hi descobrim molta profunditat. Els personatges no són gens plans, són plens de detalls, d’espurnes que els donen molta vida. Malgrat la situació de guerra, hi traspua una alegria, fe el futur… sense perdre mai de vista els diaris de la Ramona.
El decorat, un racó d’una habitació amb escales i una torre plena de matalassos i mantes plegades, ens porta a un món femení. Un món que era el de les dones, la roba, la feina de casa, els llits…però la torre de roba també pot ser un escenari, o un terrat, o un campanar.. Una vela a terra serà la Creu Roja…L’espai reduït de l’escenari del Maldà no impedeix que hi càpiga tot un poble.
Clara Moreno i Laura Roig broden les seves interpretacions i saben donar, a cada personatge, un to, un moviment, un gest diferents. No cal cap canvi de vestuari. Només cal el seu talent interpretatiu i la direcció d’Arnau Puig, que les ha sabut guiar amb precisió.
L’espectacle acaba d’estar ben arrodonit amb un molt bon disseny d’il·luminació, que ens transporta a diferents llocs i ambients, un bon disseny de l’espai sonor (l’escena amb les avionetes de fons, és colpidora), i un molt bon disseny de vestuari i caracterització.
El plaer de la tristesa és un muntatge excel·lent que trobareu al Maldà. Un muntatge que us farà tornar al cap les «batalletes» dels avis, els records d’un temps on van ser protagonistes si-us-plau-per-força. Un muntatge que us parlarà de les heroïnes i els herois de cada dia.
- El millor de l’obra: text, direcció i interpretacions.
- El pitjor de l’obra: res de res.
- Un extra: sentireu parlar un català bellíssim, amb mots que semblen oblidats.
— COMPRAR ENTRADES —
