El Teatre Aquitània ens porta una comèdia: Cat Falling. O potser no. Perquè sí que és cert que aquest muntatge ens fa riure… però també és cert que ens fa reflexionar molt.
Índice
ToggleCat Falling, una obra que ens fa riure i reflexionar alhora
Cat Falling reuneix a dues persones de generacions molt diferents, amb educacions molt diferents, amb visions de la vida molt diferents… fins i tot parlen català… I no parlen el mateix català.
Però, totes les diferències s’esvaeixen quan veiem que tots dos, a la seva manera, són capaços de sacrificar-se per aquells que més estimen. En això, són iguals. Són dues persones d’una generositat extraordinària que volen que les seves famílies siguin felices. Per damunt de tot. Per damunt d’ells.
I un argument així podria ser un argument força lacrimogen… però Gerard Florejachs n’ha fet un text ple de bon humor i comicitat. En aquest món de generositat, les llàgrimes no hi tenen cabuda. La direcció de Ricard Borràs n’hi sap treure el suc.
Bones interpretacions i posades en escena
Ricard Borràs i Aïna Borràs interpreten amb solvència els seus personatges. Ni l’Ignasi ni la Rita són personatges exagerats, no hi ha sobreactuació. Els mirem i pensem… podria ser un dels meus veïns.
El vestuari és correcte. Defineix cada personatge de bon començament. És un bon vestuari,no és una disfressa.
El decorat, un únic decorat, ens permet seguir el desenvolupament de l’obra sense perdre’ns. La il·luminació també hi ajuda.
Cat Falling, al Teatre Aquitania una comèdia que és més que una comèdia. Un text que ens fa preguntar: i tu, què faries pels que t’estimes?
- El Millor de l’obra: el text i la interpretació de Ricard Borràs.
- El pitjor de l’obra: el ritme, a estones, irregular, amb alts i baixos (pocs, però ralenteixen el muntatge.)
— Comprar entrades —