Del 1 al 24 de setembre ens trobem amb la segona temporada de “El humor de mi vida”, una obra de teatre que han vist més de 100.000 espectadors/es i que segueix triomfant al Teatre Apolo de Barcelona.
“El humor de mi vida” és un monòleg on Paz Padilla representa en un escenari el que un dia va escriure en un llibre. Parla d’amor, parla de mort, parla de la seva història i del temps amb el seu marit. De com el va conèixer, de com el va estimar i de com el va acomiadar.
El humor de mi vida de Paz Padilla, un homenatge al amor i a la vida
Tan bon punt entres al teatre, et trobes un teló obert on, ja amb l’escenografia posada, pots deduir que la platja serà un pilar fort del monòleg. No qualsevol platja sinó que ens transportem a les dunes de Cadis. Per acabar de completar aquest paisatge, una pantalla, on mitjançant simples projeccions en ajudarà al llarg de l’obra a imaginar l’espai i les emocions del moment.
Per altra banda, veiem i sentim el gran company de Paz Padilla en “El humor de mi vida”, Juan Fernández de Valderrama, Juan de Materia Prima, que complementa el monòleg afegint aquella màgia que té la música en directe.
L’humor de Paz Padilla
És la seva vida, el seu llibre, el seu amor i el seu dol. Tot seu i ho comparteix amb nosaltres, el públic. Només per això ja es mereix el nostre aplaudiment, però a més a més ens ho explica a la seva manera, amb humor.
“El humor de mi vida” és un monòleg que podria ser un drama absolut, Paz Padilla el fa comestible, amb una base d’humor constant ens deixa moments bonics per respirar la tristesa d’un fet tant íntim com pot ser la mort del teu amor.
Tota de blanc, amb una bossa d’attrezzo, 4 camises i una barca ens porta per la seva vida des de petita fins al moment de brindar per ell. Dues hores on no et permets perdre’t cap detall. Aneu, rieu, ploreu i parleu una mica de la mort, amb humor.
- El que més m’ha agradat: poder parlar de la mort d’una manera tant maca i intima. Com presenta la sexualitat femenina tant natural i poca solta.
- El que menys m’ha agradat: hi havia moments que la part emotiva es tallava massa ràpid i al públic que li costa més conectar no pot arribar a emocionar-se.
