La família Travy ens obre les portes de casa seva i ho fa d’una manera molt especial: ensenyant-nos les misèries de les famílies, la dificultat de comunicar-se, els salts generacionals i l’amor que existeix entre tots els seus membres.
I tot això s’aconsegueix mitjançant un llenguatge clown on el surrealisme i la incomprensió són els motors principals de l’espectacle. Travy és un homenatge a la família, a les arrels, des d’una perspectiva carregada d’humor, comèdia i desesperació. Resumit en poques paraules: una meravella des de l’inici fins al final.
Travy, un espectacle de clown que ret homenage a la família
Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina signen la dramatúrgia de Travy, un espectacle protagonitzat pels quatre membres de la família Pla Solina que ens fan viure tota una experiència teatral.
Diana Pla Solina, Oriol Pla Solina, Quimet Pla i Núria Solina són els protagonistes d’aquesta història que ens situa a casa d’una família de joglars i clowns. Tot comença amb el retorn del fill; l’Oriol torna a casa per proposar a la seva família muntar un espectacle de manera conjunta. Després d’haver presentat espectacles de clown en família pels carrers, per festes majors i per pobles, ara l’Oriol, convertit en una persona “de teatre”, els proposa fer un muntatge conjunt i amb un caire més artístic, més “performàtic”, de teatre “modern”.
A partir d’aquí, comença l’odissea familiar per intentar muntar un espectacle que tingui sentit, que tingui algun tipus de “missatge” i que arribi al públic. Però totes aquestes intencions, aquestes paraules grandiloqüents, es queden travessades en la família que, al cap i a la fi, són una família com qualsevol altre: amb disfuncionalitats, amb personalitats que xoquen i amb idees fixes que costen canviar.
Un joc teatral d’incomprensió, desesperació i amor
Tota aquesta situació narrativa que acabo d’explicar es mostra sobre l’escenari d’una manera totalment diferent. No hi ha lògica que hi valgui a Travy, no hi ha fil narratiu, no hi ha ordre: és una projecció de la bogeria de les relacions humanes i, concretament, de les relacions familiars. Els diferents punts de vista, els intents per entendre’s, les dificultats comunicatives, els mons particulars on viuen cadascú dels seus membres…
Travy és una obra de metateatre i autoficció on la família Travy ens explica com va sorgir aquest espectacle. I ens ho explica a la seva manera: com els joglars saben fer. Clown, acrobàcies, música i drama es fusionen en aquesta meravella teatral que ens acaba emocionant a tots i a totes. El xoc entre la generació passada i l’actual, les diferents visions sobre el teatre i l’amor per damunt de tot és el que fan que aquesta peça sigui un mirall on podem veure a la nostra família; un mirall distorsionat, un mirall esperpèntic.
Al final, Travy ens acaba emocionant. Perquè la família ho té això: ens desespera, ens frustra, ens fa embogir, però, al final, l’estimem per sobre de tot.
- El que més m’ha agradat: Em sembla preciós que l’obra estigui inspirada en la família que la protagonitza. Jo també vull tenir una família Travy! 🙂
- El que menys m’ha agradat: Res a afegir. És una meravella.
— COMPRAR ENTRADES —
