Rafael Álvarez, El Brujo, ens porta de nou el Lazarillo de Tormes a Barcelona. Aquest cop al Teatre Apolo. Ja fa uns quants anys que aquest muntatge dona tombs amunt i avall… aleshores, què ens por aportar de nou? Doncs tot!
El Brujo presenta El Lazarillo de Tormes al Teatre Apolo
L’espectacle comença amb el Lazarillo exposant les raons per les quals no l’han de condemnar. I aquí hi veiem el talent i els anys d’experiència de Rafael Álvarez… però, de cop, el Lazarillo del segle XVI desapareix… i apareix el Lazarillo del segle XXI.
Amb un domini de l’escenari, de la platea, del temps, del ritme, dels riures… en Rafael Álvarez improvisa, explicant les seves anades i vingudes amb aquest espectacle, igual que ho fa el Lazarillo del segle XVI… i ens explica les trobades amb els diferents públics, amb els amics… igual que ho fa el Lazarillo del segle XVI… perquè, al final, en Rafael Álvarez i el Lazarillo ens acaben explicant el mateix: les seves vivències, cadascú en el seu temps i en el seu món. I els dos ho fan amb ironia, amb afecte, amb humor, i sense gens d’agror.
El Lazarillo de Tormes el tanca el Lazarillo del segle XVI, un cop acomiadat el del segle XXI.
Sortim del teatre amb el riure enganxat al cos i ens adonem que estimem molt aquests dos Lazarillos que, fet i fet, ens recorden que la vida s’ha de prendre amb humor i que tots, al capdavall, desitgem el mateix: «solo quiero vivir en paz».
- El millor de l’obra: en Rafael Álvarez i el Lazarillo, i viceversa.
- El pitjor de l’obra: que cada dia és diferent i que no podrem anar-hi cada dia per gaudir-la.
