El Teatre Condal recupera les funcions matinals amb un espectacle de dansa: Els Tres Mosqueters. Un espectacle pensat per la canalla… però que també agradarà als més grans. La novel·la original té moltes trames que es creuen… i aquí n’han agafat una, que és el fil conductor: la història d’Anna d’Àustria i del rei Lluís XIII… i el collaret de diamants. Sí, d’acord, a la novel·la en diuen ferrets… però aquí han optat, amb molt bon criteri, de fer-ho tot molt entenedor. Aposten per fer espectacle… i, qui vulgui, ja es llegirà la novel·la a casa.
Els Tres Mosqueters al Condal, un espectacle de dansa per a tota la família
Els ballarins hi posen molta energia i, a més de dansa, hi veiem tombarelles i salts fantàstics que arrenquen més d’un «oooooh» a la platea… i molts aplaudiments.
Un narrador, Lluís Parera, amb una dicció impecable, ens va explicant els fets a més d’interpretar a alguns dels personatges. Ho fa amb molta sornegueria i fent-nos sempre còmplices de la història. Des del primer moment aconsegueix que ens sentim part del cos de mosqueters!
El decorat són unes projeccions que, combinades amb un molt bon disseny d’il·luminació, fan que sembli que els ballarins són dins de les projeccions. És una simbiosi molt ben aconseguida. La música és molt emocionant i ens fa venir ganes d’aixecar-nos i ballar.
L’espectacle compta amb referències a jocs de rol que ens fan riure. Brillant el moment de puntuació dels Mosqueters i Rochefort. BRILLANT. O ens porten a jocs de pantalla als que tots hi hem jugat algun cop… fem un SuperMosqueters 3?
Els ballarins tenen força nivell.. i, veient-los, sabem que tenen potencial. Hi ha una molt bona base i tenen molt futur per endavant.
Els Tres Mosqueters, al Teatre Condal, és un espectacle molt, molt, molt recomanable per anar-hi tota la família. I no us sorprengueu si, en sortir, la canalla us demana que vol fer ballet… em sembla que tots sortim pensant exactament el mateix!
- El millor de l’obra: el conjunt. Ben travat. Ben treballat. Ben muntat. I les referències a videojocs, jocs de rol… o revistes de tafaneries!
- El pitjor de l’obra: algunes coreografies massa repetitives.