[usr 4,5 img=”03.png”]
Al teatre Gaudí hi podeu veure Kalumba. Què és Kalumba? Segons l’Esteve, és “llamp” i també “persona de caràcter fort i decidit”. Però Kalumba és més.
Kalumba, una divertida obra que arriba al Teatre Gaudí
Dues parelles formades per gent ben diferent, l’Esteve, l’Arlet, en Carles i la Naia i l’Arlet, es troben fent un Erasmus a Copenhaguen… després de l’Erasmus, es troben un cop cada any per recordar aquell any en què s’ho van passar molt bé. Un any que va ser màgic. Un passat que els omple de nostàlgia i alegria.
“Quan surt el tema de Copenhaguen em ve certa nostàlgia de quan érem joves.”
Però l’Esteve els ha convidat a sopar de forma extraordinària perquè els ha de comunicar una cosa. I tots es troben a casa de l’Esteve. Les entrades i sortides de la cuina i de la casa fan que els amics es trobin ara tots quatre, només tres, o només dos… i en aquestes trobades anem descobrint que tots han creat un aparador ben lluït que amaga llurs misèries.
“A tu, darrerament, tot et sembla de puta mare, no?”
La Naia s’ha separat, al Carles l’ha deixat la seva dona, l’Arlet viu una vida que no li agrada, i l’Esteve vol fer més del que fa però no s’hi atreveix si no és amb els seus amics.
L’Esteve té una proposta que li canviarà la vida, però la proposta també ha de canviar la vida dels seus amics. O això sembla. I potser no cal ser tan radical per canviar les coses…
“Haver patit desgràcies no us converteix en persones moralment superiors.”
El text ens porta unes persones que intenten viure la seva vida, amb els ulls posats en un passat feliç que ja no tornarà. Un passat idíl·lic que ara és només un record. I els records no es poden reviure. Els quatre amics han intentat fer la seva vida el millor que han pogut i afronten les coses el millor que saben. Les coses no sempre surten bé, o no sempre surten com ells havien pensat. Però hi ha una cosa que tenen i els fa fort: es tenen a tots quatre.
L’escenari és esquemàtic, amb un mobiliari que té es mou entre una classe de preescolar i un muntatge d’art modern. Uns cubs acolorits que fan les funcions de seient, de taula, de lloc on deixar les coses.. La il·luminació ajuda a centrar cada escena i cada acció.
Un vestuari molt ben dissenyat, que permet passar els anys sense massa canvis, acaba de situar-nos en cada moment de l’obra.
“És com un retrat d’aquesta no-fugida que hem fet.”
Núria Florensa (Arlet), Xavier Mercadé (Carles), Laura Porta (Naia) i Raül Tortosa (Esteve), molt ben dirigits per Yago Alonso, ens porten uns personatges propers, plens de tics i de rutines, i tots amb una màscara amb la que amaguen allò que creuen que no cal mostrar… ni als amics. Ben bé com nosaltres. Tots quatre fan que ens sentim que formem part d’aquest sopar i ens fan pensar en tots els sopars on no hem estat sincers per … por? Vergonya? Falta de confiança? Nosaltres també som l’Arlet, en Carles, la Naia i l’Esteve. Nosaltres, com ells, també necessitem un Kalumba.
Kalumba!!! Perquè el Teatre Gaudí ens porta un muntatge molt bo. Kalumba!!! Perquè els actors ho fan molt bé. Kalumba!!! Perquè el text ens farà moltes preguntes. Kalumba!!! Perquè potser aprenem a confiar més en els amics…KALUMBA!!!
- El millor de l’obra: el text i els actors. Una simbiosi perfecta.
- El pitjor de tot: algunes pauses són massa llargues.
