[usr 4,5 img=”03.png”]
Després de la publicació del seu llibre Èxit, on tot comença, Roger Pera torna al Teatre del Raval, que és, pràcticament casa seva. Aquest cop ens presenta Èxit, el musical de la meva vida. Aquesta peça serà un repàs de la seva trajectòria al món de l’espectacle amb un missatge molt important.
Crudesa i humor a Èxit, el musical de la meva vida
Quan entrem al Teatre del Raval, sembla que l’escenari s’hagi donat la volta: el que veiem sembla més un camerino. I és així com comença l’obra. Amb el Roger entrant al seu camerino després d’una funció titulada Spiderman: un gran poder conlleva una gran responsabilidad. Aquest cop, se’ns permet fer un cop d’ull a quelcom tan íntim com és el camerino d’un artista.
Aquest camerino es troba ple de coses. Disfresses de superherois —entre les quals podem veure una d’Spiderman— i una màscara del fantasma de l’òpera. També un penjador amb una armilla brillant, una corona o un llibre del Che Guevara. Tots aquests elements formen part de la vida d’en Roger Pera. Durant l’obra, els anirà utilitzant per explicar-nos alguns dels moments més rellevants de la seva vida.
Entra en Roger i es comença a desmaquillar. El seu pare, en Joan Pera, el truca: el passarà a buscar per anar junts a casa. Però s’ha deixat les claus al camerino i ha de tornar. L’obra és allò que passa entre inconvenient i inconvenient del pare Pera, fins que pot arribar a recollir en Roger. És aquí on comença Èxit, el musical de la meva vida.
Obrir-se en canal
En Roger ens explicarà, al llarg de l’obra, com ha estat la seva vida des de que, ja de ben petit, va començar a treballar com a actor de doblatge. Un nen alimentat a base d’èxit, que va anar creixent amb l’aprovació dels altres. Però que no s’estimava gens a ell mateix.
L’acció s’organitza en salts en el temps, endarrere i endavant. Així anem veient com l’ofici d’actor i les ofertes que arrivaven a la vida d’en Roger creixien al mateix temps que ho feia la seva addicció a la cocaïna. D’una manera molt propera, en Roger ens explica com va començar a consumir d’adolescent, i com això va fer que ho perdés gairebé tot.
Feina i addició
La cocaïna i l’actuació han estat dues coses que han definit la vida d’en Roger Pera. Una de les seves passions ha estat sempre la seva feina. A Èxit, el musical de la meva vida, ho deixa ben clar. Ens farà un repàs dels seus principals projectes i, especialment, com aquests van impactar a la seva vida.
Fins que, a l’hora de representar una de les funcions on havia posat més esforços, Germans de Sang, no hi apareix. En Roger es trobava consumint cocaïna a casa seva. La funció va haver de cancel·lar-se.
Malgrat la duresa i la tristor que provoca sentir parlar de les addicions a la droga, en Roger sempre ho fa combinar amb moments d’humor. Fent una mica de broma amb ell mateix i explicant anècdotes de la seva juventut, el públic no pot estar-se de riure en veu alta. L’humor i el passar-ho bé, malgrat la temàtica que es tracta, defineix tota l’obra.
La música: un component molt important
Un piano posa la música en directe a tota l’obra. La música també ens acompanyarà en aquest repàs de la vida d’en Roger. Ens cantarà les cançons dels musicals que ha relitzat, però també de musicals que han marcat la seva vida. Ens animarà a picar de mans, ens preguntarà si volem escoltar-lo cantar i parlarà amb el pianista amic seu.
Tots aquests elements acabaran per crear un gran dinamisme en l’obra, que no es farà pesada en cap moment. En Roger treurà amics seus del públic, es dirigirà al seu germà i ens parlarà, trencant la quarta paret i sincerant-se amb tothom que vulgui escoltar-lo.
El missatge
Una de les coses que en Roger voldrà deixar més clares és com l’addició a la cocaïna va destrossar deu anys de la seva vida. Malgrat els acudits i les bromes, la importància i la serietat de les addicions se’ns recorda cada poc temps a Èxit, el musical de la meva vida.
Naturalment, en Roger busca que ens ho passem bé però, especialment, voldrà que no se’ns oblidi mai com d’important és demanar ajuda. Qualsevol tipus d’adicció ens pot arruïnar la vida. És per això que voldrà posar el seu granet de sorra perquè la gent sigui conscient i no cometi els seus mateixos errors.
- El que més m’ha agradat: la sinceritat amb la que en Roger explica la seva vida. És molt important el missatge que dona i ho fa d’una manera tan propera, que arriba a tothom al cor. Emocionant, tendre, divertida i trista de vegades. Aquesta obra ens fa sentir una muntanya russa d’emocions.
- El que menys m’ha agradat: semblava que hi havia estones on les coses es repetien molt. En Roger començava a explicar una cosa, però després feia un apunt sobre una altra.
