Crítica: Assassinat a l’Orient Express, al Teatre Condal

[usr 3,5 img=”03.png”]

L’Orient Express arriba al Teatre Condal amb un assassinat i Hércules Poirot, l’excèntric detectiu belga creat per Agatha Christie. L’espectacle s’hauria d’haver estrenat l’any passat però la pandèmia no ho permès fins ara.

Aquesta versió, dirigida per Ivan Morales i produïda per Focus, és una adaptació de Ken Ludwig basada en la novel·la que Agatha Christie va escriure el 1934. L’obra no només és un referent literari sinó també cinematogràfic com ho mostren l’oscaritzada pel·lícula del 1974, la versió del 2017 o la popular sèrie “Poirot”.

Assassinat a l’Orient Express: un clàssic de les novel·les de misteri arriba al Teatre Condal

Segur que gairebé tothom coneix l’argument però per si de cas… L’acció se situa a Istanbul als anys 30. Gràcies a les gestions del seu amic i responsable de la companyia ferroviària, Montsieur Bouc, Hércules Poirot aconsegueix una plaça en el famós Orient Express. Viatjarà a Londres en companyia d’un grup de persones de diferent procedència.

Sóc Hércules Poirot i serà un honor per a mi que m’acompanyin en aquest viatge

“A plena nit, una tempesta de neu deté el tren en algun lloc perdut de Iugoslàvia i al matí següent un dels passatgers és trobat mort, apunyalat salvatgement en el seu llit: Samuel Ratchett, un desagradable i tèrbol home de negocis” A petició de Bouc, Poirot haurà de resoldre el misteri fent ús de les seves “petites cèl·lules grises”. L’assassí ha de ser un dels passatgers de l’Orient Express però qui i per què?

Destaca per la seva original i dinàmica posada en escena

Així doncs, l’argument no és cap sorpresa però sí que ho és el muntatge de l’obra, de gran complexitat tècnica. Una enginyosa successió d’escenes que mostren l’interior dels vagons, que s’il·luminen i es mouen en totes direccions. Amb una acurada ambientació d’època tant pel que fa als elements escènics (llits, làmpades de gas, cadires, copes de cava, …) com en el vestuari. Glamur i misteri a parts iguals.

Volem portar el públic en un viatge, transportar-lo i fer-lo fugir els moments que hem de viure actualment “ (Ivan Morales, director de l’obra)

L’estètica de l’Assassinat a l’Orient Express ens recorda els còmics que llegíem quan érem petits en què les escenes que transcorren dins dels vagons són les vinyetes. Per completar el quadre s’hi afegeixen les veus en off, el joc de llums que crea un ambient de misteri, la ben trobada música i els sons que acompanyen la trama (campanes, xiulets,..) sense oblidar-nos de la boira i la foscor que embolcallen l’obra.

El resultat final és la suma de les bones interpretacions de tots els personatges

Podem dir que l’Assassinat a l’Orient Express és una obra coral que resulta de la suma de bones interpretacions. Entre elles destaca – com és d’esperar – la d’Hércules Poirot, interpretat per Eduard Farelo. Caracteritzat pel seu marcat accent belga, vestit blanc, bigoti repentinat, bombí, posat altiu i pausats moviments que responen a la frase “muévete despacio pero piensa deprisa”.

En el repartiment l’acompanyen el seu amic i president de la companyia ferroviària, Monsieur Bouc (David Bagés); Ruben Ametllé (Michel, encarregat del tren i cap de cambrers; Anna Barrachina (l’excèntrica nord-americana Helen Hubbard); Clàudia Benito (la carismàtica i seductora contesa Andrenyi); Maria Ribera  (Mary Debenham); Isabel Rocatti (la princesa russa exiliada Dragomiroff); Vanessa Segura (Greta Ohlsson), Javi Vélez (Hector MacQueen) i David Vert (el coronel britànic Arbuthnot/ l’home de negocis tèrbols que viatge amb una falta identitat, Samuel Rachett). En aquesta versió s’ha reduït el nombre de sospitosos de dotze a vuit. Tot i així, Poirot no ho té gens fàcil per descobrir la veritat.

Té tots els ingredients per fer-nos passar una bona estona

Assassinat a l’Orient Express té tot el que esperem. Una trama enginyosa que entrellaça els personatges, com una teranyina, al voltant d’un crim del passat. La suma de bones interpretacions que es reflecteixen en el resultat final. I, el seu punt fort: una original posada en escena que dota l’obra de dinamisme. Som dalt d’un tren que avança lent però segur, com el mateix Poirot.

En definitiva, Assassinat a l’Orient Express ens convida a passar una bona estona “rellegint” un clàssic de les novel·les de misteri. Qui és l’assassí?

• El que més m’ha agradat: l’original i dinàmica posada en escena.
• El que menys m’ha agradat: l’inconvenient de triar una obra tan coneguda és que ja sabem el final i es redueix el suspens.