Marta Fons i Xavier Miralles són Eugenia i Carl… bé, Carlos. Dos veïns que es queden tancats al terrat de l’edifici i no en poden sortir. I ell ha de sortir-ne perquè té una entrevista molt important. Cal sortir del terrat. Salir del Terrado, amb un text de Xavier Miralles. Un terrat situat a la Sala On de Barcelona.
Salir del terrado, una comèdia a la Sala ON
Mentre no ve ningú a obrir-los la porta, Eugenia intenta parlar amb Carl..os. I d’aquesta conversa, en descobrim que tots dos són dues ànimes que necessiten que algú els estimi pel que són, de veritat.
Ella es passa el dia al terrat, mirant la vida que hi ha al carrer, als edificis del davant.
«Son mis libros.»
Ell intenta vendre els seus guions a productores, sense massa èxit.
«No puedo tomar decisiones.»
Són dues persones molt diferents en tot: en edat, en educació, en vivències… però molt semblants en la necessitat de tenir algú que els escolti, que estigui per ells.
«La vida da miedo.»
Ella és sarcàstica, aguda, barroera a estones, divertida… i ell és un sac de nervis, sense autoconfiança, amb por a tot, amb pànic a prendre decisions.
Una comèdia que és un diàleg ràpid i àgil ple de girs. Un diàleg on l’humor sempre flota, fins i tot en les escenes més tristoies. Eugenia i Carlos s’ho diuen tot, sense filtres, sense embuts. I aquesta sinceritat potser els acabi mostrant qui són realment.
Salir del terrado, a la Sala On, és una comèdia molt fresca que ens mostra que ens queixem molt de les xarxes socials i de la màscara que ens hi posem… però que potser és a la vida real on portem la màscara de debò i que no som qui diem que som. Una comèdia que, rient, rient, ens diu que hem de ser francs i ser capaços de mostrar-nos obertament, sense por.
- El millor de l’obra: Marta Fons, sens dubte. Una interpretació que passa per tots els estadis i és absolutament realista.
- El pitjor de l’obra: Que estarà massa pocs dies en cartellera.
