Consulta la cartellera de teatre Barcelona
[usr 5 img=”03.png”]
La companyia Versus Teatre presenta un cop més el seu aclamat monòleg immersiu, Van Gogh, al Teatre Gaudí. El pintor mateix ens parla a través de l’esplèndida interpretació de Jaume Garcia Arija en un espectacle creat per Ever Blanchet mitjançant les cartes de Vincent Van Gogh al seu germà Théo.
Del segle XIX al present, Van Gogh mateix es presenta a la Sala Petita del Teatre Gaudí per convidar-nos a un viatge intensament commovedor a través de la seva ment.
El Vincent Van Gogh més íntim i humà al Teatre Gaudí
A principis de l’any 1890, Van Gogh va pintar un dels seus quadres més coneguts avui dia: la branca d’un ametller florit sobre un fons blau cel. Les flors d’ametller són de les primeres a florir, anunciant la primavera quan domina encara el fred d’hivern. Simbolitzant aquest inici de la vida, Van Gogh volia retre homenatge al fill acabat de néixer del seu germà Théo, que l’havia anomenat Vincent en honor a l’artista.
Es tracta de dos actes senzills, dos actes de creació, dos actes d’amor. L’art és tot el que Vincent Van Gogh pot oferir, internat com està a Saint-Rémy-de-Provence, i de fet, l’art i l’amor que sent cap a la seva família és tot el que li queda – tot el que li ha quedat durant anys. És aquest Van Gogh – un artista creient en el poder de l’amor, en el fet que viure significa estimar, ja sigui art com persones – que Versus Teatre recorda i torna a la vida.
Van Gogh ret homenatge a un Vincent Van Gogh que fuig del sensacionalisme de la seva tragèdia i coneguda inestabilitat per centrar-se en el que el va fer un dels pintors més reconeguts de tots els temps: en el verdader home rere la pintura, tal com s’expressava ell mateix i no les terceres persones. I a través d’aquestes paraules, ens fa reflexionar sobre la seva lucidesa.
En un espectacle tan profund com commovedor, Van Gogh demostra com la veritable genialitat del pintor no venia de la seva depressió o inestabilitat, sinó de la seva fe cega en l’amor i en la humanitat, malgrat tot. I és que no només és malgrat la seva tragèdia, sinó que sobretot gràcies a aquest amor immens, que Vincent Van Gogh segueix sent estimat anys després de la seva mort.
Una interpretació immillorable
Jaume Garcia Arija es posa a la pell del famós pintor durant 75 minuts d’ininterrompuda intensitat. Des de la seva barba pèl-roja fins als dits de les mans – dels peus i tot! – tacats de pintura, l’actor no només interpreta, sinó que és Van Gogh, sentint i fent sentir les seves angoixes, preocupacions però també alegries i genialitats més profundes.
Passant d’una carta a l’altra, d’una emoció a l’altra, de manera a vegades sobtada i sorprenent, sense preavís, Garcia Arija no només és capaç de captar així l’experiència interna de Van Gogh, sinó que mostra també un poder d’interpretació insuperable a través d’una metamorfosi més que convincent.
El que es presenta com un monòleg es converteix aviat en un diàleg amb l’espectador. La possibilitat de desconnectar ni que sigui un segon s’esfuma quan les paraules del mateix Van Gogh et són adreçades directament a través dels ulls intermediaris de l’intèrpret, d’una expressió emotiva increïble. No deixis passar les paraules d’una orella a l’altra. Escolta bé el missatge de Van Gogh i deixa que aquest fabulós espectacle t’ajudi a interioritzar-lo, i quan surtis del Teatre Gaudí, respiraràs l’aire de Barcelona i potser apreciaràs una mica més la vida.
Una escenografia immersiva
Els espais d’audiovisuals immersius que envolten l’espectador d’art no són nous a la ciutat, però el Teatre Gaudí utilitza aquesta tècnica de forma innovadora per embolcallar no només l’espectador, sinó l’artista mateix dins de la seva obra.
L’espai, però, no serveix com a simple decorat, sinó que és una reflexió directa de la ment del pintor sobre la paret. Lliçons de pintura, mencions a altres artistes i quadres, i fins i tot emocions passen de la ment a la boca a la paret i complementen perfectament el viatge del públic dins el món intern de l’artista.
Aquesta idea està molt ben aconseguida i, juntament amb el so i la música, dona un element de més amb el qual interactuar, alleujant en certa manera el pes que un monòleg tan llarg podria suposar sobre l’espectador que no hi està acostumat.
Van Gogh al Teatre Gaudí ens obre el calaix de la correspondència més íntima del pintor, i deixa tafanejar al públic dins la ment de l’artista.
A través de la fabulosa interpretació de Jaume Garcia Arija, podem escoltar un artista incomprès en el seu temps, si encara no és massa tard, des del nostre present. Una veu que transcendeix èpoques per arribar-nos al cor i parlar-nos del més humà. El resultat és un espectacle meravellós que demostra com les ments més inestables poden contenir les idees més lúcides.
- El que més m’ha agradat: els temes tractats i com Jaume Garcia Arija els fa arribar directament al públic. Vaig sortir del teatre amb unes ganes espectaculars de posar-me a llegir totes les cartes de Van Gogh!
- El que menys m’ha agradat: gairebé res! Això sí, s’ha de venir amb ganes d’estar concentrat, o et pots perdre en els alts i baixos del monòleg.
