Valoración: 7,5 sobre 10
Anabel Riquelme i Jesús Luis Jiménez, sota la direcció d’Alejandra Jiménez-Cascón, ens porten (Des)Encuentros, un muntatge fet d’escenes curtes que van filant diferents històries de trobades entre homes i dones, de diferents edats, indrets, classe social, estatus… les trobades són molt breus i cada escena és veu en un obrir i tancar d’ulls. Gairebé es pot dir allò de què “si parpalleges, t’ho perds tot.”
(Des)Encuentros, una obra que parla de les contradiccions de l’ésser humà
Les històries ens mostren homes i dones amb totes les seves contradiccions, que intenten viure com creuen que ho han de fer. I veiem a Violeta, una feminista convençuda que troba l’home perfecte per tenir-hi una relació, però… ho sacrificarà tot pels seus ideals? O Mar, una dona maltractada per la seva parella, que l’abdueix i l’aïlla de tot el món… sabrà sortir-se’n? O Eduardo, un amor d’estiu que es retrobarà amb, Andrea, la seva xicota al cap de 25 anys. Recuperaran el que van deixar enrere? Estava bona la fideuà?
Són històries molt diferents. I els personatges també són molt diferents. Anabel Riquelme i Jesús Luis Jiménez saben transitar d’un a l’altre amb facilitat i a cadascú li donen característiques diferents que fan que els identifiquem de seguida. Eduardo, l’adolescent enamorat que ens explica la trobada amb el seu primer amor és un monòleg que cal gaudir i paladejar!
L’escenari no té res més que dues cadires i dues burres carregades de roba. Roba que serveix perquè cada personatge sigui diferent, per situar-lo en un món i moment diferent dels altres. La resta, negre.
Una obra feta d’històries curtes
(Des)Encuentros és un muntatge molt fresc que, tot i que de vegades sembla caminar pels tòpis més tòpics, sap treure’n suc i ens arrenca un somriure o una llàgrima. Tot i que les escenes són curtes, les històries que s’enfilen són completes i ens arriben al cor.
Un bon joc de llum i una música molt ben triada fan que el muntatge quedi ben acabat. Només hi trobem que, en el canvi de roba entre escena i escena, el ritme es trenca de vegades.
(Des)Encuentros, a La Badabadoc, és com un collage (en paraules dels seus actors) que acaba formant un tot més gran.
I vosaltres, hi poseu safrà a la fideuà?
