Puntuació: 8.5 sobre 10
Fins a mitjans de juny podeu veure al Teatre Romea La partida d’escacs, basada en el llibre d’Stefan Zweig, que es porta per primera vegada a escena en català dirigida per Ivan Morales i interpretada por Jordi Bosch
La novel·la d’escacs (Die Schachnovelle) és el darrer llibre d’Stefan Zweig, publicat el 1941 poc després del seu suïcidi. En ell, l’autor expressa el profund desencant per la desfeta moral d’Europa, la por davant l’auge dels totalitarismes i la capacitat de l’ésser humà per resistir les adversitats.
El campió mundial i el senyor B s’enfronten en una partida d’escacs amb un final inesperat
L’obra ens situa a bord d’un transatlàntic que viatja d’Europa a Amèrica poc després de la Segona Guerra Mundial. Al vaixell hi coincideixen el famós campió mundial d’escacs Mirko Czentovicz i el senyor B, un burgès vienès que fuig dels nazis. No es coneixen, no saben res l’un de l’altre, prefereixen no jugar a escacs però no resisteixen l’atracció del tauler. Finalment s’enfronten en una partida amb un desenllaç inesperat.
El campió mundial i el senyor B no només tenen diferent passat sinó també dues maneres d’afrontar la realitat. Un necessita veure les peces per jugar, l’altre juga en la seva ment. Qui guanyarà? Qui perdrà?
Un polifacètic Jordi Bosc interpreta els cinc personatges de l’obra
Un polifacètic i convincent Jordi Bosch és el protagonista únic de La partida d’escacs en què interpreta “tots els paper de l’auca”. Ell sol dóna vida als cinc personatges d’aquesta adaptació: el Narrador, el cambrer que tot ho sap, el jugador d’escacs irlandès, el gris senyor B i l’altiu campió mundial. Un gran exercici de desdoblament escènic que l’obliga a canviar constantment de registre i que mereix un fort aplaudiment.
Tots els personatges tenen uns trets que els fan fàcils d’identificar i permeten seguir la trama sense dificultat. Gràcies a un barret, un llum vermell, la posició del cos o un accent estranger, Jordi Bosch passa d’un a un altre.
La partida d’escacs mostra com una obsessió pot salvar de la bogeria
En un desdoblament de la trama, el Narrador explica la història del senyor B que és reclòs pels nazis en una petita habitació amb l’única companyia d’un llibre d’escacs robat als seus captors. Repetir una i una altra vegada les partides, amb moviments mecànics i deshumanitzats, és l’única manera de mantenir la cordura.
Som davant d’una obsessió o d’una estratègia de fugida? Aquesta és l’única forma que troba el senyor B per evadir-se de la tortura psicològica a què el sotmeten els nazis.
En el paper de Narrador-showman, Jordi Bosch explica al públic què passa a escena amb una actuació molt gestual, de moviments exagerats i llargs recorreguts per l’espai escènic. En alguns moments és acompanyat per una música que ens trasllada a una altra època. Un divertit personatge que contrasta amb l’anodí senyor B, amb profundes seqüeles psicològiques i moviments compulsius.
La grisor dels personatges centrals, el campió mundial i el senyor B, es trasllada a un escenari on predomina el negre i crea una sensació claustrofòbica. Grans cortines de vellut, dues cadires per als contrincants i luxoses làmpades de saló són l’única escenografia. No cal res més perquè les nostres mirades se centren en la partida. Com acabarà?
La vida és sovint una partida d’escacs on no som més que peons que mou algú: davant, darrera, en diagonal, … Qui mou les peces del tauler?
Dades tècniques de LA PARTIDA D’ESCACS
- Autor: Stefan Zweig
- Versió d’Ivan Morales a partir de la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart
- Direcció: Iván Morales
- Interpretació: Jordi Bosch
- Producció: Teatre Romea
