Crítica: Swing

Nota: 8,5

Afortunadament per a Barcelona, El Molino continua viu i el seu cor batega amb força. Han passat molts anys des que el 1898 es va crear amb el nom de “La Pajarera catalana”, que el 1910 va canviar pel de “Petit Moulin Rouge”. Durant la dictadura de Franco es va veure obligat a eliminar l’adjectiu “Rouge” – per les evidents connotacions ideològiques del color vermell- i va passar a ser El Molino. El teatre va tancar les portes el 1997 per problemes econòmics i va reobrir-les el 2010, un cop reformat. L’skyline de la nostra ciutat no seria el mateix sense la silueta de les lluminoses aspes vermelles d’un dels locals més emblemàtics de l’època daurada del Paral·lel.

Fins el 10 de setembre podeu veure a El Molino l’espectacle musical de varietats Swing. No us deixeu confondre pel nom perquè no fa referència a aquesta variant del jazz i al ball associat sinó a la traducció literal d’aquest mot anglès que vol dir oscil·lació. Els moviments oscil·lants són, doncs, el fil conductor dels números musicals que componen aquest show que interpreta KD Prod, companyia convidada per El Molino durant el període estival.

Swing, un espectacle a Barcelona que et deixarà amb la boca oberta

espectaculos barcelona

Durant una hora i vint minuts, dos ballarins i cinc ballarines us hipnotitzaran fent un recorregut musical per diferents estils i èpoques. Ballen tango, bollywood, hip-hop, claqué, swing, bolero, salsa … Escoltareu Edith Piaf, Madonna, Christina Aguilera, Michael Jackson, Eurythmics … Fins i tot reconeixereu alguna picada d’ullet cinematogràfica com l’escena marinera de “Levando anclas” de Gene Kelly, el can-can de Moulin Rouge o unes sexys noies Bond amb una curtíssima gavardina. L’espectacle també inclou un solo, un striptease masculí, vestits de cuir i cadenes amb insinuacions lesbico-gays, etc. En definitiva, hi ha de tot i per a tots els gustos. No us avorrireu.

Un dels punts forts de Swing és l’excel·lent sintonia entre música i il·luminació, que es sincronitzen perfectament creant un festival de llum i colors. La bona tria de la música es complementa amb la projecció d’imatges i llums psicodèliques – que simulen un caleidoscopi o figures geomètriques – en la pantalla posterior de l’escenari. En algun moment, ens recorda els experiments que fa molts anys feia Valerio Lazarov en les pantalles de TV.

swing-molino1

Swing és un show visual, cromàtic, energètic, vibrant i molt molt sensual. Els moviments oscil·latoris i les ben formades corbes dels dansaires no us deixaran indiferents. Com és d’esperar, les ballarines ensenyen pit i cuixa perquè la roba és força escassa. Els ballarins també fan tot el possible per caldejar l’ambient i omplir-lo de feromones. En cap moment, però, són vulgars sinó al contrari: algunes escenes són força elegants i estètiques. Insinuen més que ensenyen.

Els canvis de vestuari són nombrosos i variats. Els ballarins es transformen a una velocitat vertiginosa. No falten els lluentons, els colors florescents, mitges negres de reixeta, cues altes, sabates de taló, maquillatge exagerat, etc. Tot el repertori que pertoca a un espectacle de varietats, al més pur estil del music-hall.

swing-molino2

El públic és heterogeni però hi ha dues franges d’edat ben diferenciades. Per una banda, persones que voregen o sobrepassen la cinquantena – el públic natural – i, per una altra, gent jove que segurament no ha vist mai un espectacle com aquest. De ben segur que han sentit parlar als seus pares o avis de la Bella Dorita, Lita Claver (“La Manya”), Amparo Moreno, la inoblidable Sara Montiel …i una llarguíssima llista de vedettes. Aquella glamurosa època de El Molino ja no tornarà però el seu record romandrà per sempre en la memòria col·lectiva dels barcelonins.

Els espectacles s’han de valorar d’acord als objectius a assolir i, en aquest cas, s’ha de dir que Swing compleix tots els requisits per ser un bon espectacle de varietats: diverteix, entreté i va vibrar el públic. El show sedueix de tal manera els assistents que aquests taral·legen, fan palmes, victoregen i ballen als seus seients a ritme de la música. Alguns, com jo, observen bocabadats l’escenari – com els nens petits mirant els llums de colors dels cavallets del parc d’atraccions – i quan acaba l’espectacle pregunten amb aflicció: No n’hi ha més? Jo vull donar una altra volta!

espectaculos barcelona

  • El Molino
  • Direcció artística: Alexis Kalenitch i Lino Di Giorgio Jr
  • Producció: KD Prod

Lluïsa Guàrdia

Lluïsa Guàrdia, filòloga i periodista. Amant de la cultura en general: literatura, cinema, teatre, dansa, òpera, música... "L'ànsia de coneixement, l'amor per la cultura i la pràctica del pensament crític ens fan lliures"

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *