Crítica: Les tres germanes

Crítica de Nicolás Larruy

Nota: 9.5 sobre 10

espectaculos barcelona

Un espectacle de Barcelona que s’inspira en l’obra de Txèkhov: Les tres germanes

Les Tres Germanes d’Anton Txèkhov és un espectacle de teatre que ha aterrat a la Sala Atrium, de la mà de l’adaptació de José Sanchís Sinistierra. Una adaptació que fa que el rerefons convuls de l’obra original que sempre queda amagat per una imatge de placidesa, surti a la llum.

El mar en calma que amaga mar de fons, es converteix en un mar ple d’onades i força. Les tres germanes, Olga, Maixa i Irina viuen al camp, amb el cap posat a Moscou, un Moscou que ja només és un munt de records desfigurats pel temps i la distancia. Una vida idealitzada que volen recuperar. Un desig que la realitat i el present s’encarreguen de tombar per terra, una i una altra vegada.

teatre barcelona

Marta Domingo és Olga, la germana gran. Una dona que ha envellit vivint una vida que no li agrada. Ella és la que té més present la vida de Moscou, la que la va viure més i durant més temps. Ella és la que té més viu el record… i aixó fa que la seva vida actual sigui molt dolorosa. No li agrada. I malgrat que somia amb tornar a Moscou, és la més conscient de què allò és només un somni. Un somni que se li esmuny de les mans contínuament.

Mireia Trias és Maixa. La germana mitjana. Casada de ben jove amb un home a qui, al principi, li trobava totes les qualitats, i que el temps i la convivència, i la vida al camp, han fet que aquestes qualitats es tornin defectes. També somia en Moscou, però el seu matrimoni la té ben lligada a un món que no li agrada.

Patricia Mendoza és Irina, la germana petita, plena d’Il·lusions, de fantasia. Moscou és allò que li han explicat les seves germanes, era massa petita per viure’l quan hi era. També vol anar-hi. Moscou és l’alliberament. La posició social, les oportunitats, la cultura. “Onze anys que deixàvem Moscou, un any que el pare és mort” diu Maixa.

teatre barcelona

Les tres germanes a la Sala Atrium és un muntatge on les tres dones ens representen la seva vida, com si fossin unes nenes petites, en un dia de pluja, i haguessin de jugar al menjador. I juguessin a fer teatre. Davant nostre ens van representant com viuen, les persones amb qui es relacionen… elles soles fan tots els papers, i ho fan de manera magistral. Amb canvis de llum ens situen en diferents moments del dia i de l’any. No els cal més. De vegades ens mostren moments alegres i brillants de la seva vida, però sovint ens mostren l’enyorança d’una vida que sempre els cau ja massa lluny. Moscou, un plànol enganxat en un mirall, és només un somni.

En aquest muntatge teatral de Barcelona les tres germanes ens parlen directament a nosaltres, el públic. Trenquen la quarta paret en tot moment, passen de la representació a la seva realitat en un moviment constant entre el teatre i el metateatre. El ritme no decau en cap moment. “Ha passat el temps”, diu Olga en començar el segon acte. “Quant temps ha passat?” Pregunta Irina… a Olga i Maixa, i a nosaltres.

La decepció per no aconseguir marxar a Moscou i deixar el camp, quan sembla que tothom ho pot fer, menys elles; la pèrdua d’amics que se’n van o moren… un món que les ofega… de mica en mica van omplint l’escena de Les Tres Germanes. I compartim amb elles aquell desig de sortir fugint i l’angoxia de no poder-ho fer. “Algun dia sabrem per que vivim”, ens diu Olga. “S’ha de viure”, afegeix.

teatre barcelona

Marta Domingo, Mireia Trias i Patricia Mendoza ens ofereixen un molt bell treball intepretatiu. No només ens interpreten els seus personatges, sinó que també fan viure davant nostre tots els altres personatges que intervenen en el muntatge. Els hi donen veu i cos. Fins i tot, en alguna escena, fent teatre dins del teatre, s’intercanvien els papers. Un treball excel·lent que va merèixer molts aplaudiments i que en mereixerà molts més.

L’ambietació, fosca, amb les parets carregades de rellotges aturats, fa que el pas del temps sigui ben palès en tot moment. I angoixant. La il·luminació està molt ben treballada i combinada amb les escenes i el joc teatral de les tres germanes. Un vestuari encertat, que ens situa en el temps i en el lloc, una burgersia que ha tingut diners, i que encara pot mantenir la imatge i la façana.

teatre barcelona

Un món que s’ensorra per les tres germanes i que també s’està ensorrant en el Moscou que elles tan enyoren, encara que això no ho veuen.

L’espectacle de teatre Les Tres Germanes a la Sala Atrium és més que un bon muntatge. És una bona adaptació d’un text, reconvertint-lo i canviant-lo però sense perdre’n gens l’essència. És una bona direcció que es nota des del primer moment. És un molt bon treball dels equips tècnics. I, sobretot, és una gran interpretació de Marta Domingo, Mireia Trias i Patricia Mendoza.

Tot plegat, fa que Les Tres Germanes a la Sala Atrium sigui més que recomanable.

espectaculos barcelona

Elia Tabuenca

Filóloga y periodista, amante del mundo de las letras y de la cultura. Directora de la cía de teatro LetrasConVoz.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *