Crítica: L’empestat

Nota: 10 sobre 10

Una escenografia impactant apareix davant dels nostres ulls. Un piano de cua sota una pluja constant. Vénen dos homes. Un d’ells s’asseu al piano i toca una música… La Tempesta, de Beethoven mentre, de tant en tant, intenta produir sons i paraules amb un esforç considerable. L’altre, damunt del piano, es dirigeix a nosaltres i ens explica qui són, què són, què els ha passat. Al capdavall, com es justifica, nosaltres hem pagat entrada i tenim dret a saber-ho.

Ariel i Caliban viuen en una illa. Una illa des d’on no poden sortir, malgrat que Caliban ofereix la paraula “salpar”, uns quants cops. Salpar a on? Ariel s’explica amb els nous mots apresos “provem verbs i vocals, provem mots amb paranys”. Encara busca el significat dels mots apresos i vol anar més enllà. Els mots i el coneixement que els han obert nous horitzons, també els han deixat amb el delit de voler més i anar més enllà. “Ens han condemnat a la cruel realitat”. L’illa. Un món tancat del que no poden sortir, sabent que més enllà hi ha molt més. “La pesta és silenci” “La paraula és una plaga”.

L’empestat, a La Seca Espai Brossa, és un espectacle que enlluerna des del primer moment

espectaculos barcelona

Han après que, per avançar, cal saber d’on venim “És inútil mirar al front si no saps què hi ha al darrere”. Abans era diferent. “Abans no em calien mots per deprimir-me. Tos volem jugar a ser Deu”. Han après que abans només els calia viure. Viure i prou. Han après que l’home necessita anar més enllà i deixar la seva petjada. Tal com ha fet Pròsper amb ells. La seva petjada és la parla, el coneixement… “Hem de ser purs, hem de ser bons, buidar-nos de contingut”. “Eradicar la raó […] la pústula que ho empesta tot”.

empestat-la-seca

Jordi Oriol, autor del text, el recita de manera esplèndida. Malgrat els mots que semblen vomitats, els mots que semblen estirats amb fòrceps, la velocitat o les al·literacions… no es perd cap paraula. El text s’entén a la perfecció. Un text en vers, en ocasions difícil de dir, però que ell diu molt bé. El ritme del text, els jocs de paraules i els embarbussaments (força complicats en alguns moments) no impedeixen que Jordi Oriol faci un treball fantàstic i que ens mostri que un vers s’ha de dir ben dit perquè arribi a tots, per poder-lo paladejar.

El seu contrapunt musical, en Carles Pedragosa, és també el contrapunt sarcàstic i agre de les elucubracions de Caliban. Algú que, malgrat el do de la paraula, encara és capaç d’estar lligat al seu món anterior. Potser perquè amb la música ja en té prou per expressar-se i no li calen tants mots.

La pluja constant ho cala tot. Ho deixa tot xop. Una pluja que sembla que s’aturi uns breus minuts per tornar a començar amb ràbia. L’aigua que ho mulla tot, com una plaga que s’escampa més i més. I rere la pluja, a estones, una llum brillant, com si els rajos de sol volguessin entrar en aquell món humit i fosc. Com el llibre que apareix, que està en blanc i que, com diu Ariel, “és el teu llibre, et toca a tu omplir-lo de veritat”.

empestat-la-seca3

La Seca Espai Brossa presenta un muntatge que ens mostra que el vers és ben viu i que és una eina teatral molt potent.. A L’empestat, hi trobem un text molt ben escrit que ens fa pensar en el que sabem, el que volem saber… i el que preferiríem oblidar. L’oblit no és opcional.

Jordi Oriol i Carles Pedragosa brillen a l’escenari. Malgrat la pluja, malgrat la penombra, malgrat la humitat. Tots dos fan unes grans interpretacions de Caliban I Ariel. Un Caliban que va creixent a mesura que el seu discurs creix. Un Ariel que dubta entre la música i la paraula, el seu mitjà d’expressió original i l’après.

El piano, ple d’aigua, com un llac, dóna molt de joc a Jordi Oriol, que l’utilitza per expressar allò que el vers diu. “Vomitar” deixa de ser una paraula més per convertir-se en un fet.

espectaculos barcelona

Nicolas Larruy

M'agrada el teatre. Sempre m'ha agradat. El teatre em fa pensar, em remou les entranyes, em commou, em fa riure, em fa plorar, em fa enrabiar... i té la màgia del directe. Sempre és diferent, únic, irrepetible.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *