Homenatge a Jaume Pla – La Seca

L’espígol verd fa olor de teatre. En Jaume Pla, actor d’ofici i perfumista, ens ho confessa abans de començar un acte d’homenatge molt merescut. Jordi Coca, Francesc Nel·lo i Ignasi Roda li dediquen uns breus discursos amb els que ens fan conèixer la persona que hi ha rere la màscara de l’actor, el perfumista, l’amic, el company… l’acotr que va lluitar pel teatre, perquè l’estima… i se l’estima perquè no ha perdut l’essència del teatre amateur. Per a Jaume Pla, el teatre amateur és un puntal del teatre català.

Jordi Coca ens diu que som un país petit, i que això es nota en aquest homenatge. En un altre país, amb molta més tradició, l’homenatge a Jaume Pla hauria estat a nivell nacional i faria mesos que se’n parlaria. Però encara ens falta molt camí per recórrer per arribar a consolidar aquestes tradicions. Per això, a Jaume Pla li fan un homenatge potser més reduït, però envoltat d’amics. Els que no han pogut venir, han enviat el seu missatge en un vídeo. No hi falta ningú.

I després del petit homenatge, en Jaume Pla ens representa el seu monòleg, Abans que pugi el teló. Un monòleg que sembla un cant del cigne… però que no ho és. Un monòleg on ens demostra que és un GRAN actor, que ha treballat molt per assolir la qualitat en el treball que ens mostra, que té molt d’ofici… que és un actor de cap a peus, capaç d’interpretar dos personatges que dialoguen sense moure’s de lloc, de recordar, paraula per paraula, monòlegs que ha interpretat i que li han quedat gravats a la memòria… i tots aquests personatges viuen per un moment davant nostre, de la mà de Jaume Pla.

jaume-pla2

El monòleg acaba amb les paraules del Comte Arnau, de Josep M. De Sagarra, amb una interpretació emocionant i emocionada. Jaume Pla ha estat un gran actor. Jaume Pla és un gran actor que encara té molta corda, que té molt per oferir. I té un públic delerós per veure’l i aplaudir-lo. Com ell ens diu “El teatre ha estat la meva vida, la meva passió, el meu amor”, i això es nota.

Abans que pugi el teló és un monòleg que es frueix des de la primera paraula, que cal assaborir amb calma i gaudir dels canvis d’entonació, de personatge, de sentiments…

Si els aplaudiments són vida per als actors, cal que aplaudim molt a Jaume Pla. Ens fan falta actors sòlids com ell, amants del teatre per damunt de tot i que fan teatre per amor a l’art, només perquè és la seva passió.

Nicolas Larruy

M'agrada el teatre. Sempre m'ha agradat. El teatre em fa pensar, em remou les entranyes, em commou, em fa riure, em fa plorar, em fa enrabiar... i té la màgia del directe. Sempre és diferent, únic, irrepetible.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *