Concert Estrella Morente – Grec 2016

Estrella Morente va oferir un gran concert davant d’un públic que l’admira i la respecta… o no. Perquè el públic potser l’admira molt, però respectar-la… això ja és una altra cosa.

El concert havia de començar a les deu de la nit… però com que el públic va tardar a entrar al recinte, va començar uns deu minuts més tard. Malgrat aquest retard, encara hi va haver gent que va entrar després de la primera cançó, després de la segona cançó… després de la quarta cançó… En una obra de teatre, per respecte als actors i actrius i a la gent que ha arribat puntual, si algú arriba tard, ja no entra. En aquest concert això no es va tenir en compte. Respecte a Estrella Morente? Arribar puntual és respecte.

Abans de començar el concert, com és habitual, es va demanar als assistents que apaguessin els mòbils i no fessin ni gravacions ni fotografies. Doncs tampoc. Els flaixos no van parar en tota l’estona, amb fogonades de llum enfocades a l’escenari, a Estrella Morente i als seus músics. Flaixos que destorben i desconcentren. Admiració, segur… Respecte, gens ni mica.

El gran concert d’Estrella Morente al Grec 2016

En el flamenc passa com en el futbol. Hi ha tants entrenadors com persones. Hi ha tants entesos de flamenc com aficionats. Durant el concert no van parar els crits i interjeccions llançats a Estrella Morente, en qualsevol moment, sense tenir en compte si estava cantant o no… Els “olé” van ser continus, “Estrella guapa” i altres floretes van amanir les cançons d’Estrella Morente en tot moment. Alguns dels crits eren bonics, encara que fossin a deshora, però d’altres semblaven els crits que fan els pastors per conduir un ramat d’ovelles. No crec que a Estrella Morente i al seu grup els agradessin massa.

estrella-morente-grec1

També hi havia gent que feia els cors i les palmes, com si els músics que portava Estrella Morente no fossin prou bons per fer-ho i necessitessin ajuda. Com si Estrella Morente no hagués triat bé els seus acompanyants. En alguns moments calia fer un esforç de concentració per escoltar Estrella Morente i intentar no escoltar l’espontani que ens havia tocat al costat que devia pensar que ell ho feia molt millor que els que estaven en escena.

Estrella Morente i el seu grup van fer un gran concert. La cantant va aconseguir que la seva música no es veiés influenciada per totes les interrupcions, crits ni flaixos. Va rematar la seva actuació cantant davant de tothom, sense micròfon.

I, com per donar una lliçó a tots els “entesos” de platea, Estrella Morente va convidar el Piraña, un músic que estava entre el públic, un músic que toca caixó de forma excepcional, a cantar amb ella. Perquè Estrella Morente és una professional i sap qui són els professionals. Perquè Estrella Morente és una artista i coneix bé qui són els artistes de veritat.

Nicolas Larruy

M'agrada el teatre. Sempre m'ha agradat. El teatre em fa pensar, em remou les entranyes, em commou, em fa riure, em fa plorar, em fa enrabiar... i té la màgia del directe. Sempre és diferent, únic, irrepetible.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *