Entrevista: Ferran Palau

Per Elia Tabuenca

espectaculos barcelona

Ferran Palau és un dels músics aquest mes de gener es podrà veure a un concert a Barcelona. És el vocalista, també, del grup Anímic però nosaltres l’hem volgut entrevistar per la seva vessant de canautor solista. Aquí et deixem l’entrevista que des d’espectáculos Barcelona hem fet a en Ferran Palau.

  • 1. Ens ha cridat l’atenció de que vas ser expulsat per l’Escola de Música. Què els hi diries ara aquells que van creure que tenies “poques aptituds”?

Potser els hi diria als professors en general que deixin de ser tant avorrits i que facin que els nens es diverteixin a classe de música. Menys exàmens i mes diversió! Cada persona és diferent i necessita un ensenyament adaptat a les seves característiques, sovint son massa rígids en aquest sentit.

  • 2. Ets el vocalista del grup Anímic però vas decidir començar una carrera en solitari. Quin canvi creus que podem trobar en el Ferran Palau d’Anímic i el que ens canta en solitari?

Doncs el que canto amb Anímic és fruit d’un consens amb tota la banda, el concepte, el só o la temàtica es una cosa que treballem tots junts. El meu paper en el grup va mes enllà de la veu, hi ha una feina d’experimentació i de autosuperació a nivell creatiu i el ventall Sònic és molt gran.

En canvi en el meu projecte en solitari tot és mes simple i transparent, escric el que em sembla. No em preocupo tant de la producció perquè en Jordi Matas ja sen ocupa i així jo em puc centrar només en les cançons que son el meu fort.

  • 3. Del teu primer disc “L’aigua del rierol” a l’actual, “Santa ferida” quin creu que és el canvi que el públic trobarà?

A nivell de lletres en el primer hi havia més auto-referencies, en canvi a Santa Ferida hi ha més filosofia i reflexió. El só de L’aigua del Rierol és totalment acústic i en el nou hem afegit més electricitat, teclats, bateria, etc. Els dos son molt simples en quant a arranjaments però tenen una estètica diferent. Un es de colors ocres i l’altre blanc i blau cel.

  • 4. Sobre quins temes tractes en les teves cançons? Tens cap obsessió recurrent que t’aparegui cada cop que et poses mans a l’obra?

El que intento és anar al moll de l’ós, apartant detalls innecessaris, separant el gra de la palla i es clar, sovint apareixen les grans incògnites. Perquè existim? Quin és el sentit de tot plegat? Em centro en plantejar preguntes o dilemes morals i si, a ficar el dit a la llaga. Sempre em pregunten perquè la mort és un tema tant recurrent en les meves cançons i la meva resposta és: Hi ha alguna cosa més fascinant?

cruilla 2015

  • 5. Quins creus que són els artistes que t’han influenciat a l’hora de composar la teva música?

Segurament el cinema és el que més idees em dóna, o també algunes series, n’hi ha de tant bones! En quant a música n’hi ha tanta que no acabaríem… El que més em marca són musics que conec, estim-ho i veig créixer, com El Petit De Cal Eril per exemple. També reconec que Nick Drake ha sigut un referent en tots els sentits. Quan puc m’escapo per visitar la seva tomba a Tanword In Arden (Anglaterra)

  • 6. Com definiries la teva música? Què creus que transmet al públic que l’escolta?

Doncs no en tinc ni idea. A cada persona li deu semblar una cosa diferent no? En tot cas intento ser franc amb mi mateix per poder-ho ser amb els altres. Les etiquetes ens fan menys rics i prefereixo evitar les no només a la música, també a la vida en general.

  • 7. I, per acabar, volíem fer-te una pregunta en relació a la teva vessant com a dibuixant: encara dibuixes? Ens mostres alguna de les teves creacions?

Molt de tant en tant m’hi poso però el que pinto queda molt lluny del que m’agradaria. Crec que amb la música me’n surto millor!

festivales musica barcelona

Pintura feta per Ferran Palau

espectaculos barcelona

Elia Tabuenca

Filóloga y periodista, amante del mundo de las letras y de la cultura. Directora de la cía de teatro LetrasConVoz.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *