Crítica: Vides privades

Puntuació: 8 sobre 10

L’Eduard (David Selvas) i la Sílvia (Mima Riera) passen un romàntic cap de setmana a un hotel de la costa gironina. L’amor inunda l’aire però ella no para de fer-li preguntes sobre la seva ex. Com era? Què va passar? M’estimes més a mi? Ell intenta, sense èxit, evitar l’interrogatori.

De sobte, com en un dels seus pitjors malsons, l’Eduard descobreix que just a l’habitació del costat hi ha l’Amanda (Marta Marco), la seva ex, amb l’actual parella (Javi Beltrán). No es pot tenir més mala sort! Com deia el títol de la pel·lícula d’Almodóvar “Qué he hecho yo para merecer esto?”

Després d’algunes discussions i d’intentar fugir de la incòmode situació, la flama de l’amor s’encén de nou entre l’Eduard i l’Amanda i decideixen tornar-ho a intentar. Poc després, però, reapareixen les causes que van provocar la ruptura: crits, baralles, insults, alguna agressió física i massa alcohol. Diuen que l’home (o dona) és l’únic ésser capaç d’ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra, no? Doncs aquí en teniu un bon exemple. Com a parella, l’Eduard i l’Amanda tenen una relació tòxica que no els permet estar junts; “ni contigo ni sin ti”.

Vides Privades, que podeu veure al Teatre Borràs, es basa en el text de Noël Coward, escrit el 1929 i estrenat al King’s Theatre d’Edimburg el 1930. S’ha representat moltes vegades arreu del món i, ara, Norbert Martínez i David Selvas dirigeixen aquesta versió, adaptada per Juan Cavestany i produïda per La Brutal.

Aquesta obra de teatre parla de la química de l’amor (s’ha de dir que entre David Selvas i Marta Marco n’hi ha molta), de com d’estreta és la línia que separa amor i odi, de lluita de sexes, de models de relació, de la convivència en parella, de desig i sexe, etc. Potser el text és ple de llocs comuns, però hi ha alguna cosa més típica i tòpica que les relacions de parella? Per sort, l’enfocament de l’obra s’acosta més a les teories de l’antropòloga i biòloga Helen Fisher – que ha estudiat el tema des d’una perspectiva científica – que a les ensucrades i poc creïbles novel·les de Jane Austen.

Encara que el text no ens diu res que no sapiguem ja, això deixa d’importar-nos davant la divertida interpretació dels quatre actors  (Marta Marco, David Selvas, Mima Riera i Javi Beltran). Hi ha moments en què no podem parar de riure, especialment gràcies a l’esplèndida actuació de Marta Marco que no acostumem a veure en papers còmics.

Les escenes plenes de gags contrasten amb altres de gran violència verbal que mostren l’espiral de degradació en què cau la parella protagonista. L’equilibrat comportament de les parelles actuals d’Eduard i Amanda – Sílvia (Mima Riera) i Victor (Javi Beltrán) – fan de contrapunt i evidencien encara més la malaltissa relació dels primers.

L’escenografia és original i polivalent. Les grans cortines blanques que separen l’espai escènic en dues habitacions d’hotel, el transformen més tard en la sala d’estar de l’apartament turístic de l’Amanda al barri Gòtic. La música pop de l’època, una mica carrinclona, envolta les escenes d’amor i desamor.

Hi ha una certa tendència a creure que les obres de teatre “serioses” són millors que les còmiques però això no sempre és cert. Segur que trobem exemples d’unes i altres. El teatre té múltiples funcions i una d’elles és també, sens dubte, la d’entretenir. Vides privades” aconsegueix fer-nos passar una molt bona estona.

En el programa de mà diu que “l’amor és una gran comèdia” (hi estic d’acord) però potser hi podríem afegir el següent: si només ens deixem portar per impulsos i feromones, es pot convertir també en un drama. Si us plau, no feu cas de tot el que diuen les novel·les roses. L’amor perfecte no existeix, o si?

Dades tècniques de VIDES PRIVADES

Espai: Teatre Borràs
Direcció: Norbert Martínez i David Selvas
Versió:  Juan Cavestany

Intèrprets:
Marta Marco (Amanda)
David Selvas (Eduard)
Mima Riera (Sílvia)
Javi Beltrán (Victor)

Construcció de l’escenografia: Carles Hernández, “Xarli”

Una producció de La Brutal

espectaculos barcelona

Lluïsa Guàrdia

Lluïsa Guàrdia, filòloga i periodista. Amant de la cultura en general: literatura, cinema, teatre, dansa, òpera, música... "L'ànsia de coneixement, l'amor per la cultura i la pràctica del pensament crític ens fan lliures"

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *