Crítica: Orgasmos

orgasmo-teatre1
Nota: 6,5 sobre 10

“Orgasmos” és l’explícit nom de la divertida comèdia que podeu veure al Teatre del Raval, basada en el text de Dan Israely. Està interpretada per Roger Pera i Cristina Brondo i dirigida per Oscar Contreras. No, no és un espectacle porno com podria semblar pel seu títol sinó una obra de teatre que tracta de les diferències entre homes i dones. Es va estrenar a Los Ángeles el 2003 i va aconseguir un gran èxit a Broadway.

L’acció comença al paradís. Déu – representat per la veu en off de Joan Pera – pregunta a Adan si vol companyia femenina per “alleugerir” la seva soledat (ell porta a la cintura un allargassat globus verd amb la sospitosa forma de penis). El Tot Poderós l’avisa que si accepta que creï una companya, ella fiscalitzarà tot el que ell faci.

Orgasmos, una divertida comèdia sobre la sexualitat i les relacions entre homes i dones

Hi estàs d’acord? (pregunta Déu). Sí (respon Adan, prèvia consulta al públic). I així va ser com Déu va crear la primera dona, l’Eva, que com ja sabeu va convèncer Adan amb males arts perquè es mengés la poma prohibida i fossin expulsats del paradís.

En el moment de la creació es van donar dos fets que expliquen les diferències de gènere que han perdurat fins l’actualitat. Són els següents. La concepció de l’home va ser una mena d’assaig – i com a tal, amb un resultat millorable – però Déu va aconseguir la perfecció amb el prototipus femení. A més, quan el Tot Poderós va crear l’home es va oblidar de connectar cap, cor i genitals i en canvi en la dona sí que ho va fer. Ara s’entén tot, no?

Com a exemple d’aquesta manera diferent de pensar i de fer, Cristina Brondo i Roger Pera ens regalen algunes divertides escenes sobre la sorprenent capacitat de les dones per recordar fins l’últim detall de la primera cita mentre que els homes sempre obliden els aniversaris; l’empipadora parquedat de paraules masculina en contrast amb la típica xerrameca femenina; l’excés de curiositat d’elles i la indiferència d’ells sobre el que passa al seu voltant, etc. Aquests tòpics, però, s’han usat tantes vegades en el panorama teatral que no afegeixen originalitat a l’obra.

Cada escena (o millor dit, gag) va precedida d’una breu introducció. El text és en castellà però s’intercalen paraules o frases en català, sovint adreçades al públic, per apropar-s’hi amb expressions familiars. De vegades, els actors se situen fora de l’escenari per oferir-nos explicacions off the record.

Cristina Brondo aconsegueix que el públic femení s’identifiqui plenament amb el que veu dalt l’escenari. Amb el seu vestit blanc i unes altíssimes sabates vermelles, és com un mirall on ens veiem reflectides. Brilla amb llum pròpia i genera un intens corrent d’empatia entre les dones del públic. Les seves expressions i postures estan tan aconseguides que no podem parar de riure. Com a resposta a la seva actuació, un munt de mirades còmplices entre homes i dones omplen el pati de butaques i s’escolten expressions com “aquesta sóc jo”, “veus com no només em passa a mi?”, “és com tu”. Aleshores, totes recordem el nostre immens armari ple a vessar de roba i sabates, aquella conversa en què només parlàvem nosaltres, l’últim aniversari, etc.

A “Orgasmos” hi ha alguns moments francament divertits com aquell en què ella torna a casa despentinada i borratxa i intenta convèncer el seu marit que hi ha hagut un huracà a Barcelona (i ell s’ho creu!) o la surrealista conversa en la qual ell intenta convèncer el seu penis, disfressat de mitjó, que encara no és el moment d’arribar a l’orgasme: “Aguanta una mica més, campió”. Al final, com acostuma a passar, ella diu “Me debes uno”.

orgasmo-teatre2

En l’última escena – amb un llit de matrimoni vertical com a rerefons – s’escenifiquen algunes de les estratègies sexuals més comunes per aconseguir allò que es vol, aprofitant l’esperat moment de l’orgasme. El bombardeig de compliments que fa servir ell per fer pujar la temperatura sexual d’ella o la promesa d’un cotxe nou que obté ella i que, com és d’esperar, s’evapora al dia següent.

Malauradament, la interpretació dels dos actors està descompensada i això afecta el bon resultat d’aquesta obra de teatre.Orgasmos” necessita que el pes recaigui a parts iguals entre els dos protagonistes i això no es dóna. Cristina Brondo fa un molt bon paper: és divertida, natural, propera, empàtica i provoca les contínues rialles del públic femení, que s’identifica amb les seves peripècies. Roger Pera, encara que meitat de l’obra remunta una mica, no acaba de connectar amb el públic. És una llàstima perquè algunes de les escenes donen molt de joc i justifiquen el seu èxit a Broadway.

espectaculos barcelona

  • Intèrprets: Cristina Brondo i Roger Pera
  • Teatre del Raval
  • Autor: Dan Israely
  • Direcció: Oscar Contreras

Lluïsa Guàrdia

Lluïsa Guàrdia, filòloga i periodista. Amant de la cultura en general: literatura, cinema, teatre, dansa, òpera, música... "L'ànsia de coneixement, l'amor per la cultura i la pràctica del pensament crític ens fan lliures"

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *