Crítica: Las amistades peligrosas – Teatro en BCN

Per Nicolas Larruy

Nota: 8 sobre 10

Per començar, en entrar al teatre i veure l’escenari, la primera sorpresa… on som? És una obra de teatre o un concert de rock? L’escena de Las amistades peligrosas està preparada per rebre un grup de rock… i no un grup de rockclàssic i suau… un grup de rock potent. Unes línies de focus il·luminen l’escenari des del fons, focus a banda i banda i al davant… instruments preparats per rebre els músics. I, en un costat, la Carme Conesa tocant un teclat d’on surt el so d’un clavicord música del segle XVIII, mentre la platea es va omplint.

S’apaguen els llums de platea… i comença l’espectacle. Surten els actors i el text de Choderlos de Laclos comença a agafar vida, barrejant cartes i acció, amb un ritme trepidant que manté l’interès tota l’estona. Un text que va donant pas ara a un, ara a l’altre, desplegant davant nostre una història d’amors i traicions, on tothom es pensa que té la paella pel mànec i resulta que tots són uns titelles en mans dels altres.

amistades peligrosas bcn

La música forma part de l’obra, com un personatge més. Els actors van agafant la guitarra elèctrica, el baix, la bateria, la percussió… i fan servir la música com a metàfora del que se’ns mostra a escena, com a música de fons, com a acompanyament, per reforçar el text…

El vestuari molt ben dissenyat. L’obra comença ambientada en el segle XVIII i els vestits són d’aquella època, però, de mica en mica, segons l’obra va avançant, aquells mateixos vestits pateixen mutacions i acaben convertint-se en un vestuari trencador, més adequat per a un concert de rock que per al segle XVIII… i aquests canvis no grinyolen en cap moment, perquè l’obra, al mateix temps que avança cap al seu final, sembla que avanci en el temps.

Els actors estan insuperables. Una hora i dos quarts llargs sobre l’escena, sense parar, sense defallir, actuant i tocant… Carme Conesa fa una meravellosa Comtessa de Merteuil. N’estic segura de què si l’Stephen Frears l’hagués vista, no hauria triat mai Glenn Close per fer la seva pel·lícula. Sobre escena vàrem tenir una Comtessa de Merteuil coherent, intel·ligent, àcida, mordaç, dura i tendra alhora.

Edu Soto fa una gran creació del Vescomte de Valmont. Un home intel·ligent vençut per ell mateix i per les seves maquinacions. Un gran paper interpretat amb molta convicció. Iria del Río ens presenta una Madame Tourvel dolça i atormentada, vençuda pels remordiments. En cap moment no cau en la llàgrima fàcil. Lola Manzano és Madame Volanges. I interpreta amb seguretat una dona que segueix els principis morals de la societat sense moure’s ni un centímetre del que cal fer.

amistades peligrosas bcn

Mariano Escudillo és en Danceny. Potser el paper amb menys lluïment, tot i que l’actor, a més d’interpretar, toca diferents instruments i ho fa molt bé. El seu Danceny és correcte. Lucía Díez és Cecile. Comença amb molt poca seguretat, però va agafant entitat segons va avançant l’obra. Potser al principi no conveç, però al final de l’obra ens ha seduït a tots.

I l’obra, que comença al segle XVIII, en un escenari del segle XXI, acaba com un concert de rock, en un final trepidant i sorollós i amb el públic aplaudint amb força.

En resum. Si us penseu que aneu a veure una obra de teatre, potser us trobareu en un concert. Si us penseu que aneu a veure un concert, us trobareu una obra de teatre. Però, sigui com sigui, no us deceberà.

Espectáculos

Elia Tabuenca

Filóloga y periodista, amante del mundo de las letras y de la cultura. Directora de la cía de teatro LetrasConVoz.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *