Crítica: La N geminada

Nota: 7.5 sobre 10

És tanta l’energia positiva i el bon rotllo que desprèn Raúl Alcaraz que en menys de cinc minuts ja s’ha ficat a la butxaca el públic que ha anat al Club Capitol a veure aquest monòleg que té el suggeridor títol de La N Geminada. I us preguntareu amb curiositat: Què deu ser això?

Segurament molts de vosaltres ja heu vist el vídeo que Raúl Alcaraz va penjar fa algun temps a youtube. En ell ens mostrava amb exemples com es parla el català a L’Hospitalet (L’H) i presentava la nova consonant originària d’aquesta ciutat – la n geminada – una troballa lingüística que apareix en paraules com viennes o piennas. Hem d’agrair la seva invenció a l’entranyable àvia de Raúl (la “abuela Antonia” de Jaen) que, amb la seva inestimable presència, ha contribuït a la difusió massiva d’aquest vídeo.

Fins al moment l’han vist més de 90.000 persones i encara corre per les xarxes socials. Tot un fenomen de viralitat!

Raúl Alcázar ens presenta una nova consonant del català: “La N geminada”

espectaculos barcelona

Prenent com a excusa el particular ús del català a L’H, Alcaraz fa un repàs a alguns dels tòpics que no per coneguts deixen de fer-nos riure: les diferències entre els homes i les dones, l’origen accidental dels castellers, la manera de parlar dels gallecs i dels argentins, les picabaralles entre els “xarnegos” de L’Hospitalet i els “pijos” d’Esplugues, les possibles addiccions de genis com Gaudí i Picasso… A més, Alcaraz contextualitza el text per afegir alguna pinzellada política com el Brexit o el resultat de les eleccions estatals.

A mesura que avança el monòleg, l’ambient s’escalfa i augmenten el ritme i la freqüència de les rialles i els aplaudiments. A Alcaraz se’l veu molt còmode dalt de l’escenari, com si hi portés tota la vida. La seva naturalitat és evident no només en les paraules, amb freqüents onomatopeies, sinó també en els gestos i els freqüents canvis de posició en l’escenari. De ben segur que l’òptim resultat de la seva interpretació no és fruit de la improvisació – com es podria pensar – sinó de moltes hores d’assaig i proves per aconseguir els girs lingüístics més efectius, garantint la diversió del públic.

Per sort per a nosaltres, Alcaraz no cau en el parany d’usar l’humor ofensiu i groller per arrancar-nos les rialles i és respectuós. Amb malícia i picardia, sí – no pot ser d’una altra manera -, però no amb paraules provocadores ni expressions malsonants o de mal gust.

Pel que fa al vestuari no ens queda clar si els pantalons pirates i la samarreta negra amb les inicials taronges de L’Hospitalet (L’H) són la seva indumentària habitual o se’ls ha posat expressament per a la funció però tampoc importa. Tant si es tracta d’una cosa com de l’altra, respon perfectament al que esperem trobar. També hi ajuden els tatuatges i l’arracada.

La N Geminada ens parla de la diversitat lingüística del català i de com aconsegueix adaptar-se a les particularitats i necessitats dels seus parlants, sense encotillar les paraules ni dificultar la comunicació que, de fet, és la funció bàsica de qualsevol idioma (sigui el que sigui). Tot això, tan seriós, explicat amb un excel·lent toc d’humor.

Sense ser un espectacle amb excessives pretensions, La N Geminada aconsegueix fer-nos passar una bona estona i oblidar momentàniament la calor. Com les bombolles d’un refrescant i sempre ben rebut “tinto de verano”. Gràcies Raúl!

espectaculos barcelona

Lluïsa Guàrdia

Lluïsa Guàrdia, filòloga i periodista. Amant de la cultura en general: literatura, cinema, teatre, dansa, òpera, música... "L'ànsia de coneixement, l'amor per la cultura i la pràctica del pensament crític ens fan lliures"

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *