Crítica: Ignots

Ignots – El Maldà

Nota: 8 sobre 10

Si jugueu amb foc, podeu cremar-vos com els passa als protagonistes de la divertida comèdia que podeu veure a El Maldà titulada Ignots, escrita i dirigida per Ramon Madaula i interpretada per Josep Julien i Marc Rodríguez.

“El Joan i el Lluís són dos companys de feina, casats i feliços amb les seves respectives parelles. Cada dia dinen en el mateix restaurant de menú i acaben forjant una bona amistat. Un dia, per testimoniar la seva amistat, es proposen un repte que, en cas d’assolir-se, els portarà a transitar per territoris ignots (desconeguts)”.

Quin és aquest repte? La veritable amistat ho resisteix tot?

L’estructura narrativa de l’obra és seqüencial. La trama es desenvolupa a la taula d’un restaurant, en dies consecutius. Per indicar el pas del temps, els dos actors s’aixequen, es canvien de roba, el menjar i intercanvien la posició a taula. Durant els interludis, s’apaguen els llums i sona una alegre cançó italiana que ens fa pensar que en qualsevol moment apareixerà la Claudia Cardinalle.

La interpretació de Josep Julien i Marc Rodríguez és tan natural que sembla que estiguem dinant a la taula del costat, mentre escoltem la seva conversa. El petit espai escènic del Maldà contribueix a crear una sensació de proximitat, sobretot en els moments en què els dos amics es fan confidències. El ritme de la conversa és creixent. Comença de forma distesa, de bon rotllo, però poc a poc els ànims s’encenen fins arribar a les amenaces i els retrets.

Fins ara no havia tingut l’ocasió de veure actuar Marc Rodríguez i em va agradar molt. El que sí recordo és la magnífica interpretació de Josep Julien a “El bon lladre” que fa alguns mesos es va reposar al Romea. Vistes les dues actuacions, es pot dir que les distàncies curtes són el punt fort de Julien i això no és gens fàcil.

La gran expressivitat dels actors i la capacitat per mantenir el nostre interès és tan bona que estem tota l’estona pendents de les seves paraules. Ells baixen la veu i nosaltres estirem el coll i afinem l’oïda per no perdre’ns detall. Tot un exemple de xafarderia col·lectiva.

La conversa dels dos amics té una mica de “tio-vivo“: ara baixo el to per fer-te una confidència,  ara el pujo per demanar un cafè a la cambrera, ara m’enfado, ara em sorprenc i demano explicacions … El diàleg és tan planer que incorpora paraules col·loquials com “un conyazo” o barreja paraules en català i castellà.

–  No és així com havíem quedat!
– “Tranquil, fes, tens el meu permís”
– “És millor que ho deixem estar o prendre’m mal”

Si voleu saber què s’amaga sota aquestes frases, escoltades a l’atzar, haureu d’anar a veure Ignots.

S’ha parlat molt sobre l’amistat femenina però no passa el mateix amb la masculina. Així doncs, Ignots equilibra una mica la balança i ens mostra algunes diferències de gènere com, per exemple, la manera d’entendre l’amor i el sexe.

La bona elecció dels intèrprets aconsegueix un bon equilibri interpretatiu, de manera que un no tapa l’altre. Encara que tenen maneres de fer diferents: l’un més mascle i l’altre més sensible (encara que soni a estereotip) estan molt ben equilibrats i encaixen a la perfecció. Josep Julien i Marc Rodríguez formen un bon tàndem escènic.

Ignots és una obra que es basa sobretot en la naturalitat d’un bon text – ple de girs humorístics, diàlegs àgils i intel·ligents, jocs de paraules, frases a mig dir, insinuacions, mitges veritats (o veritats a mitges) – i en la fantàstica interpretació de Josep Julien i Marc Rodríguez. L’obra se’ns fa curta perquè ho és (dura poc més d’una hora) però de ben segur que dedicareu cada minut a riure.

Potser després de veure-la, penseu que és millor no temptar la sort i fareu bé perquè mai se sap què pot passar. No jugueu amb foc, és perillós !

Dades tècniques d’IGNOTS

Espai: El Maldà
Text i direcció: Ramon Madaula
Intèrprets: Josep Julien i Marc Rodríguez

espectaculos barcelona

 

Lluïsa Guàrdia

Lluïsa Guàrdia, filòloga i periodista. Amant de la cultura en general: literatura, cinema, teatre, dansa, òpera, música... "L'ànsia de coneixement, l'amor per la cultura i la pràctica del pensament crític ens fan lliures"

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *