Crítica: Houdini

Nota: 6.5 sobre 10

Houdini va estar a la Sala Fènix i va oferir un espectacle diferent als qui van triar aquest petit teatre.

Houdini ens explica la història d’aquest gran mag, des de la seva infantesa fins a la seva mort. Només amb mim, pantomima i màscares i algun cartellet indicatiu. Una veu en off ens va posant al dia d’alguns detalls que es farien llargs d’explicar només amb gestos.

L’espectacle és força àgil. Tot i que el començament és una mica lent, el ritme de les escenes i de la història va agafant embranzida… i només al final torna a alentir un altre cop.

Felipe Cabezas fa un gran treball. Només amb l’ajuda de màscares, d’algun complement de la roba, i de poca cosa més, tot sol s’empesca la manera de desdoblar-se en escena i ser dos personatges alhora.. l’escena de la seducció amb les mans és de gran imaginació. Felipe Cabezas ho fa de manera que tot sembli molt fàcil.

L’ambientació musical i algun atrezzo serveixen per reforçar algunes escenes. L’escenari, petit, està molt ben dissenyat i permet la història que ens expliquen sigui sempre molt clara. Les màscares són molt expressives.

Houdini, a la Sala Fènix, és un espectacle molt curiós al que no estem acostumats i que potser caldria tenir més oportunitats de veure.

espectaculos barcelona

Nicolas Larruy

M'agrada el teatre. Sempre m'ha agradat. El teatre em fa pensar, em remou les entranyes, em commou, em fa riure, em fa plorar, em fa enrabiar... i té la màgia del directe. Sempre és diferent, únic, irrepetible.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *