Crítica: Esplendor – Grec 2016

Nota: 8 sobre 10

A l’obra de teatre Esplenor ens trobem amb una corresponsal de guerra estrangera (Gabriela Flores) i una intèrpret (Laura Aubert) que arriben a Palau per fer un reportatge fotogràfic al president. La dona del tirà (Míriam Iscla) i la seva millor amiga (Lluïsa Castell) les atenen mentre esperen que arribi però ell fa tard, molt tard. “Ha anat un moment al despatx a signar uns documents però torna de seguida” els expliquen.

Les quatre dones s’estan al saló del Palau presidencial i passen les hores, lentament. Sembla que està a punt d’esclatar una guerra i no poden sortir. A fora, se sent el soroll de les sirenes, les metralladores i les bombes. Neva, fa fred i prenen vodka. No sabem del cert a qui esperen ni tampoc què les amenaça realment però de fet és igual. El que importa és el que passa dins la luxosa sala on estan presoneres i on regnen les aparences.

Aquesta és la inestable situació en què es troben les protagonistes d’Esplendor que podeu veure al Romea dins la programació del Grec 2016. L’obra, dirigida per Carme Portaceli, es basa en el text d’Abi Morgan, coneguda per les pel·lícules Sufragistas i La dama de hierro.

Esplendor, una obra de teatre al Teatre Romea que forma part del Grec Barcelona

La bona construcció i els trets ben diferenciats dels personatges fa que resultin creïbles tot i que en algun moment se’ls veu una mica forçats.

  • La dona del president: Micheleine (Míriam Iscla). Vesteix roba de marca, de Prada. Amb nervioses rialles amaga una existència plena de records romàntics d’un amor que ja fa temps que s’ha esvaït.
  • L’amiga de Micheleine: Genevieve (Lluïsa Castell). Vídua. Porta un vell vestit de flors i els cabells mullats. En comparació amb el glamour de la seva amiga – que la menysprea – se la veu deslluïda i vulgar. La seva extrema amabilitat i desig de protegir els fills amaga un gran secret.
  • La fotògrafa. Kathryn (Gabriela Flores). Pantalons caquis de combat. És la més real de les quatre: renega, crida i s’enfada davant del que està succeint. Fa d’enllaç entre el que passa dins i fora de la sala; la seva càmera ho capta tot. La feina de reportera de guerra l’aboca inevitablement a la soledat.
  • La intèrpret: Gilma (Laura Aubert) La més jove. Pantalons curts i abric amb grans butxaques. No sempre tradueix correctament el que es diu i aprofita qualsevol ocasió per robar els objectes de valor de Palau que guarda en la seva gran bossa. Simbolitza la lluita per la supervivència.

esplendor-romea2

Les quatre dones veuen i viuen els fets des de perspectives diferents i ens ho expliquen en petits monòlegs que expressen els seus pensaments més profunds. Entre elles s’estableix dos tipus de conversa: una de formal i educada i una altra, a sota veu, que expressa allò que no els és permès de dir en veu alta (menyspreu, enveja, desconfiança, por, etc)

L’argument d’Esplendor és com un brodat que pren forma i color a mesura que les protagonistes hi donen fines puntades. Les escenes es repeteixen, avancen i reculen – una i una altra vegada – amb un constant degoteig d’informació sobre les quatre dones i els seus secrets. Les accions recurrents com la trucada de telèfon, l’assecat del cabell de Genevieve, la interpretació del quadre que ha pintat el marit de Genevieve… ens avisen de l’arribada de noves dades. Aquest arriscat recurs, que pot fer difícil seguir la trama, aconsegueix mantenir la curiositat de l’espectador que espera amb ànsia esbrinar què és el que amaguen les protagonistes.

Per acabar de donar forma a aquest complicat muntatge, l’acció s’atura momentàniament – com en una instantània – quan a l’exterior sonen les sirenes o esclaten les bombes. El soroll de les metralladores es pot confondre fàcilment amb el clic-clic de la càmera fotogràfica de Kathryn. Arriba un moment en què ja no sabem què és el que sentim.

Tota aquesta acció – o millor dit, inacció – es desenvolupa en un escenari on la figura central és un enlluernador piano blanc i alguns tamborets del mateix color. El luxe de l’estança i l’aparent educació de les protagonistes contrasta violentament amb els amenaçadors sorolls que provenen de l’exterior. Les blanques volves de neu, acompanyades de música clàssica, afegeixen lluentor a l’escena.

Com passa amb altres obres de teatre i com ha de ser, Esplendor es pot entendre de diverses maneres, segons el punt de vista de l’espectador. Com a mínim, s’intueixen dues lectures.

Per una banda, Esplendor parla del declivi del poder d’un tirà absent en escena mentre l’amenaça d’una guerra plana a l’exterior. Per una altra – al meu parer, la més interessant – mostra com les quatre protagonistes afronten aquesta crisi. El que passa fora de Palau afecta directament al que succeeix dins la sala on resten captives. Aquesta pressió externa fa que les gruixudes capes d’educació – que costen tant de construir i mantenir– s’esquerdin per deixar al descobert la veritable personalitat de les protagonistes, sense màscares. I és a través d’aquestes esquerdes per on afloren els secrets que, per molt que s’intentin amagar, sempre acaben sortint a la llum.

Podem concloure, doncs, que tracta sobre la decadència política, personal i moral que pot esdevenir després d’una època de glòria o – com diu el títol – d’esplendor.

  • Autora: Abi Morgan
  • Directora: Carme Portaceli
  • Intèrprets: Míriam Iscla, Lluïsa Castell, Gabriela Flores i Laura Aubert
  • Producció: FEI Factoria Escènica Internacional / Grec Festival de Barcelona
  • Amb la col·laboració de Teatre Romea.

espectaculos barcelona

Lluïsa Guàrdia

Lluïsa Guàrdia, filòloga i periodista. Amant de la cultura en general: literatura, cinema, teatre, dansa, òpera, música... "L'ànsia de coneixement, l'amor per la cultura i la pràctica del pensament crític ens fan lliures"

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *