Crítica: El somni de Gulliver – TNC

Nota: 6.5 sobre 10

La Sala Tallers del TNC obre les portes al muntatge de Roland Olbeter, col·laborador de la Fura dels Baus, per presentar la història de Gulliver a través de marionetes robòtiques.

Aquesta, és una òpera mecanitzada basada en les quatre etapes del viatge de Gulliver per l’univers (el país dels lil·líputs, el planeta dels plaers, el dels immortals i allà on habiten els corbs). L’espectacle està format per 45 marionetes robòtiques que es mouen a través d’un gran i complicat engranatge controlat des d’un ordinador, i sense cap actor ni cantant a l’escenari.

El somni de Gullivert és un espectacle molt modern que fusiona molts estils diferents

Es tracta d’un espectacle força ambigu, ja que per una banda tot el muntatge que es desplega dins del petit escenari i acotat pels mecanismes de les marionetes és espectacular, però per l’altre la història no acaba d’arribar del tot a l’espectador. Li falta un punt de sentiment que deixa una mica fred a l’espectador, ja que ni a través de la música ni de la història ens acaba d’arribar la història.

El muntatge està ple de missatges molt interessants que fan reflexionar, però a l’hora una mica complexos de seguir en una obra d’aquestes característiques. Cal dir que és una obra poc adreçada als nens, ja que es fa difícil de seguir pel que fa al text i el llenguatge que utilitza.

La música de l’espectacle, d’Elena Kats-Chernin, és molt innovadora però també mecànica i amb punts surrealistes molt dins la línia de la robòtica. Aquesta està basada per una banda en les veus dels cantants d’òpera i de l’altra a través de sons instrumentals grabats que constantment van sonant com una base fixe, i que podem escoltar a través d’uns llargs tubs que pugen i baixen. Tot i que són veus de grans cantants d’òpera, (Claudia Schneider o Joan Martin-Royo entre d’altres) pel fet de ser grabades costa més d’apreciar-les.

Sens dubte El somni de Gullivert és un espectacle molt modern que fusiona molts estils diferents i és molt innovador i creatiu pel que fa a la música i a l’escenografia. Està ple de missatges molt interessants que fan reflexionar, però a l’hora una mica complexos de seguir i presentar com a un espectacle de marionetes amb una història. Tot i així és recomanable de veure.

espectaculos barcelona

Janna Ayesa

"El món és un teatre" com deia Oscar Wilde. Jo penso que el teatre ens fa somiar, ens ajuda a seguir endavant i superar obstacles. Des de petita va començar a estudiar música, tocar el violí i cantar. Des de sempre ha mostrat una inquietud teatral i musical. Diplomada en Magisteri Musical per la Universitat Autonoma de Barcelona. Actualment estudia Teatre musical a l'escola Memory de Barcelona.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *