Crítica: El show de Happy Pollo

Nota: 5.5 sobre 10

El Show de Happy Pollo, al teatre Almería, ens presenta una situació massa normal avui dia. Tres persones, extremadament preparades, treballen en un restaurant de menjar ràpid. Però, en lloc de parlar de futbol, del temps o de les vacances, es dediquen a fer una mena de joc on, per torns, exposen els seus coneixements culturals i posen a prova els altres.

Un joc frenètic que els permet parlar de Hitler, de Hemingway, Freud, Gertrude Stein, Picasso, Dalí, Gris, del cinema negre, de Déu, de la màfia, del judaisme (no, l’islamisme no surt per enlloc, per si algú en té curiositat)… i se’n riuen de tot. La cultura com un munt d’anècdotes que s’amunteguen una rere l’altra, que surten ràpidament, com el menjar que serveixen al seu restaurant Happy Pollo.

El Show de Happy Pollo sembla un muntatge inacabat que no dóna temps a assimilar-ho tot

Però un text molt enginyós, amb tocs absurds i un humor surrealista, queda desdibuixat per la interpretació d’Oreig Canela, Jaume Forés i Martina Vilarasau. Una actuació fluixa que es deixa pel camí tota la corrosió que s’endevina en el text. El ritme, a estones massa trepidant, a estones ralentit, tampoc no hi ajuda massa.

El vestuari és un encert. Els colors corporatius de Happy Pollo ens fan mal als ulls i tot. Uns uniformes que podrien ser els de qualsevol restaurant de menjar ràpid, amb colors cridaners, i amb alguns tocs ridículs. La mascota del restaurant és fantàstica.

Els decorats són massa senzills. Uns decorats que perdonaríem en una funció de final de curs o d’un grup d’aficionats que tot just comença…però que no trobaríem ni a molts teatres amateurs. Si amb el decorat de cartró volien fer una crítica al món de la cultura i els pressupostos… el missatge no arriba. Veiem uns decorats de cartró que són massa artesanals i que, en alguns detalls, semblen fets a corre-cuita. La il·luminació és una mica fosca per ser un restaurant. I els jocs de llum entre escena i escena, com que les escenes estan molt lligades, tampoc no tenen massa sentit.

A El Show de Happy Pollo, a l’Almería Teatre, hi trobareu un text brillant i algun moment de comicitat ben trobat, i l’acumulació d’anècdotes us farà vibrar records en la memòria, però tanta informació us farà ballar el cap.

Nicolas Larruy

M'agrada el teatre. Sempre m'ha agradat. El teatre em fa pensar, em remou les entranyes, em commou, em fa riure, em fa plorar, em fa enrabiar... i té la màgia del directe. Sempre és diferent, únic, irrepetible.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *