Crítica: Collectivus

Crítica de Nicolás Larruy

espectaculos barcelona

Consulta aquí nuestra selección de teatro en Barcelona

Nota: 8 sobre 10

L’obra de teatre de Barcelona Collectivus pot veure’s a La Seca Espai Brossa.

En Bruno té un pla i necessita cinc persones, cinc desgraciats, per dur-lo a terme. Això és Collectivus. Una teranyina que va teixing Bruno al voltant de cinc personatges que arrosseguen força traumes personals i una història molt dura al darrere. Cinc desgraciats que es mouen per la vida com un hàmster dins d’una roda: la roda gira i gira però ells no es mouen de lloc. Són joves, viuen el present i no poden pensar en el futur perquè no en tenen. Amb prou feines poden carregar el pes de la seva pròpia història.

collectivus la seca

En Bruno, de tant en tant, es converteix en narrador de la seva història i dels lligams que va creant amb els altres cinc personatges que van passant davant nostre, en petits flaixos que ens mostren com són, què fan, d’on vénen… I veiem com en Bruno va entortolligant-los per dur-los fins allà on ell vol.

Aquest espectacle de Barcelona està interpretat per Eloi Sánchez, Raül Ferré, Pol Nubiala, Júlia Molins, Marina Prados i Núria Florensa, sis actors joves que, amb molt talent, ens presenten els sis personatges. En Bruno, el manipulador; en Javi, el petit traficant de droga, fatxenda del sexe; en Ferran, un fill de papà que extorsiona el pare; la Lisa, una bulímica anorèxia amb una autoestima inexistent; la Sònia, una bulímica que vomita per intentar vomitar els seus problemes; la Violeta, una dona que s’amaga darrere un piano per no enfrontar-se a la seva pròpia vida.

collectivus la seca

Una direcció eficient de la Marta Aguilar. La il·luminació enfoca cada personatge o cada situació que cobra vida davant nostre, mentre la resta queda en suspens. Les escenes es succeeixen, barrejant històries i personatges, com un trencaclosques que, al final, cobra sentit. Potser, en algun moment, les escenes són massa deslligades i, en un primer moment, costa situar qui és qui. Alguns punts de la història no queden ben travats i ens quedem sense entrendre bé per què en Bruno té un pla, i per què necessita cinc desgraciats, i no sis o quatre.

A l’obra de teatre Collectivus ens trobem unes interpretacions molt convincents que ens fan riure o ens fan esgarrifar. Un text dur que planteja situacions gens banals. Un muntatge que ens obliga a mirar, a no treure els ulls del que passa al nostre davant. Malgrat que l’escenari és petit, l’escenografia està molt ben buscada. Tot i que els espais queden molt ben delimitats, els personatges ho utilitzen tot, i els elements se solapen d’escena en escena, sense que es creï confusió.

Una obra interessant per descobrir nous talents sobre l’escenari i no perdre’ls de vista.

espectaculos barcelona


Elia Tabuenca

Filóloga y periodista, amante del mundo de las letras y de la cultura. Directora de la cía de teatro LetrasConVoz.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *